Elx viu envoltada del seu camp, constituït per un munt de pedanies que es complementen amb el “poble”, nom afectiu que rep la ciutat d’Elx per part dels de “defora”, gentilici que distingeix els del camp. Aquesta és la història de l’extrem sud, allà on el català roman intacte a escassos quilòmetres d’on acaba la seua presència.
Què se n’ha fet, de José Joaquín Ripoll, l’omnipotent president de la Diputació d’Alacant i del PP provincial? Com tants altres dirigents del partit, l’home que va ser la mà dreta d’Eduardo Zaplana camina de la glòria cap a l’infern. Imputat en el ‘cas Brugal’ des del 2010, la Fiscalia li demana 16 anys de presó, però Ripoll encara es deixa veure per Alacant. De fet, malgrat que va apuntar-se a l’atur, ara treballa de comercial.
Ara fa trenta anys que el món de l’art s’acomiadava d’un dels seus màxims representants. Després d’una llarga malaltia, Eusebi Sempere moria a Onil, el seu poble, a 62 anys. Diverses institucions alacantines han aprofitat l’efemèride per retre un homenatge a aquell artista introvertit, avançat al seu temps, reconegut amb una gran quantitat de premis. L’objectiu és ben clar: ningú no pot marxar d’Alacant sense saber qui era l’Eusebi.