Nostàlgia d’estiu juvenil
Amb ‘L’àmfora fenícia’, Ivan Carbonell evoluciona el gènere de la literatura juvenil que el caracteritza. Una novel·la curta, assequible, plena de tòpics i també de records, d’enyorança d’allò que no torna.
Alacant i València
Una reflexió de Miquel Nadal Tàrrega en ‘Lletraferit’ que, segons diu, ha estat inspirada, entre més, per conversar amb mi. I jo li ho agraisc molt.
I si Azorín i Blasco Ibáñez hagueren escrit en català?
Enguany es compleixen 150 anys del naixement de Vicent Blasco Ibáñez i 50 de la mort d’Azorín. Tots dos, crescuts en entorns valencians catalanoparlants, van preferir contribuir a la literatura castellana i n’esdevingueren dues referències indiscutibles. Bé que excepcionalment, ambdós feren petites contribucions a la literatura en català i a l’assimilació nacional
Nosaltres els ‘tirantians’
La cultura és un dels trets més decisius en la definició d’un país. I les obres més universals gestades al voltant d’una llengua, d’un territori i d’un pensament, són les que millor representen el geni d’una nació. ‘Tirant lo Blanc’, novel·la medieval de Joanot Martorell, n’és un dels exemples més clars.
