Un negoci tacat de sang

«És possible que en alguna ocasió s’haja trobat material armamentístic nostre en països tercers, però no ens podem fer càrrec si es fa revenda de les nostres armes». Aquest és l’argument que donava una font de l’empresa nord-americana General Dynamics, de les més potents en l’àmbit militar. A l’Estat espanyol és coneguda per la seua subcontracta, Santa Bárbara Systems, que subministra l’armada espanyola amb tancs i amb tota mena d’aparells de guerra.

Evidentment, les persones estan obligades a justificar les seues contradiccions. Però aquest fet no evita que, certament, les col·laboracions armamentístiques entre territoris suposadament bel·ligerants siguen tan habituals com paradoxals. Més encara quan des de certs sectors s’apel·la a la responsabilitat conjunta de tota la població per pal·liar, entre tots, l’amenaça del terrorisme que ha colpejat distintes ciutats d’Europa durant els darrers anys.

No és aquesta, però, l’única paradoxa. Segons la mateixa font de General Dynamics, «les empreses d’armament només podem fer vendes als ministeris del nostre Estat, o a uns altres països sempre i quan el Govern espanyol aprove cadascun dels intercanvis comercials». A cop d’ull, aquesta regulació pot indicar que el Govern s’encarrega d’evitar vendes inapropiades que puguen contribuir a la inestabilitat d’un país o també a la provisió d’armament de grups perillosos. La realitat, però, és ben distinta. Les vendes de material bèl·lic a l’Aràbia Saudita des d’Espanya desmenteixen aquesta intuïció guiada per la bona fe. Perquè l’Aràbia Saudita és, si més no, un dels països més conflictius segons els experts. I, alhora, un dels clients més fidels d’Occident, malgrat les seues relacions amb l’Estat Islàmic.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *