Tots els colors de la calamitat

Les múltiples versions literàries sobre la Guerra Civil i totes les històries que van configurar aquell conflicte s’han anat multiplicant al llarg dels darrers anys. Distintes veus han volgut dir-hi la seua a l’hora d’explicar els infinits capítols d’aquesta etapa donant veu a períodes, a famílies, a persones, a personatges rellevants i, en definitiva, a casos concrets, la gran majoria anònims. Tots plegats contribueixen a la comprensió d’un fenomen que mai no és excessivament testificat. Si seguim els criteris dels partidaris de fer memòria, tot testimoni és positiu per no oblidar les barbaritats del passat. Determinants, per cert, en la construcció de la dictadura posterior i en la realitat sociològica present, malgrat que alguns vulguen obviar-ho.

La sorra vermella és una versió més —o dos, o tres…— d’aquest període, construïda gràcies a les històries personals de la gran quantitat de personatges que la formen. Són les narracions distingides per capítols, amb distintes veus, amb nombrosos salts en el temps, hàbils, sense caure en la desconnexió o en els vincles forçats. Són els milers de testimonis que envolten una història de tragèdia, com totes les que giraren al voltant de la Guerra Civil.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *