Tots els colors de Barcelona

Vianants que, abans de ser els turistes, eren barcelonins que van conèixer la Rambla com a centre de tots els conflictes. Per exemple en la revolta dels Segadors, quan, al juny  de 1640, una concentració en la Rambla fou el preludi d’una explosió de violència contra la noblesa local. Les relacions econòmiques entre Catalunya i Castella i l’exigència militar sobre Catalunya per participar en la guerra contra França va esclatar, també, en aquest passeig.

Segles més tard, a les acaballes del XIX, la violència anarquista buscava sembrar el terror entre les classes benestants barcelonines, que tenien les seus de reunió a la Rambla. Entre més llocs hi havia el Liceu, que el 1893 va patir una explosió protagonitzada per Santiago Salvador. El resultat fou de més d’una vintena de morts. Una altra explosió, l’any 1905, al costat d’una floristeria, posà fi a la vida de dues treballadores, fet que va provocar una gran concentració de rebuig.

Dècades més tard, durant la Guerra Civil, els distints partits polítics s’apoderaren d’immobles ubicats en aquest passeig, que serví, una vegada més, com a punt d’enfrontament entre les distintes faccions. Personatges com George Orwell, que fou milicià del Partit Obrer d’Unificació Marxista—POUM­—, feren estada a l’edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El cos de Buenaventura Durruti va ser traslladat per la Rambla, des d’on se’l va homenatjar de manera multitudinària el novembre de 1936. L’any següent, la Rambla també va viure part dels anomenats Fets de Maig, quan les forces oficials de la República s’enfrontaren al POUM i al sindicat anarquista CNT en una lluita de poder que va deixar centenars de morts. La Rambla era l’espai propici per assajar barricades.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *