Tot un clam de democràcia

El Fossar de les Moreres era ple de gom a gom. Milers de persones aplaudien amb entusiasme els discursos pronunciats per tots els que parlaven en l’acte previ a la Diada. Encara no era 11 de Setembre: era la nit anterior. Les torxes havien marxat per Barcelona abans d’arribar-hi. L’ambient previ evidenciava la voluntat latent d’aquella multitud: traure múscul i absorbir motivació per al gran dia que hi havia l’endemà. La paraula més repetida era “votarem”. En forma de càntic, de crit, acompanyat de palmes…

Tot just al costat, a només uns metres, la plaça comercial del Born reunia els representants institucionals. Era l’acte oficial previ a la diada, carregat de música, de vídeos, de danses i de paraules que esdevenien l’altaveu del carrer. Només el caire oficial, que acostuma a dotar els missatges de més elaboració, diferenciava aquella reunió de la mobilització del Fossar. En un lloc hi havia torxes i multitud. En l’altre, cadires i protocol. Però el missatge era exactament el mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *