De traques i gent de tro

L’olor de podrit de València el posa calent. Calent de beure tot el que hi té al seu abast per anul·lar les percepcions olfactives. Emanen d’una falla d’un dels barris més vitals de València. Alguns dels seus veïns han decidit celebrar qualsevol cosa. No és març. No són falles. Però les excuses són bones si els combinats són a 2,50. La música repetitiva no atura les ànsies de furor dels presents. De fet, canten i peguen bots amb cançons que els havien fet vibrar cinc minuts abans. Noció del temps anul·lada o indiferència potenciada per l’alcohol. Tot està bé. Tot s’oblida. Tot és correcte. Els lladregots que transiten i volen passar per amables desconeguts tampoc no molesten. Tot és correcte.

Llegir-ne més

Els municipis s’alien amb la lluita feminista

El 24 de maig de 2015 va marcar l’inici d’un nou temps polític en molts ajuntaments. Una nova era acompanyada de les inquietuds feministes dels nous governs municipals. Hem parlat amb una desena de regidors que ens detallen aquesta tasca, insuficient en moltes localitats fins a la irrupció del canvi polític. El canvi també ha estat en el paradigma.

Llegir-ne més

València i les connexions embussades pel deute

L’Ajuntament de València l la Generalitat exigeixen diners al Govern espanyol per finalitzar obres d’infraestructures inacabades. Alhora, l’oposició acusa els governants valencians de traspassar els problemes que «ells han d’assumir». El cas és que la situació actual del trànsit a València és hereva d’un altre temps. I a curt termini només es contempla insolvència, paralització i recriminacions polítiques.

Llegir-ne més

La Memòria Històrica ressuscita els nostàlgics de la dictadura

La Llei de Memòria Històrica s’està aplicant paral·lelament a València i a Alacant. Al Cap-i-casal s’estan derruint els últims escuts de l’època franquista, ubicats en alguns edificis. Més al sud, amb l’aplicació més avançada, una sèrie de denúncies polítiques i d’actes vandàlics evidencien la nostàlgia que caracteritza una part de la societat.

Llegir-ne més

Inventari màxim

Miquel Nadal amb el seu Inventari mínim, un conjunt d’aportacions curtes que ressalten les reflexions d’un lletraferit que juga amb els pronoms personals per parlar des de distintes perspectives quan totes elles són la veu del mateix autor. Fragments curts de desig i tendresa, de records i de nostàlgia, de reflexions allunyades d’allò que hom és capaç d’expressar amb normalitat.

Llegir-ne més