De traques i gent de tro

L’olor de podrit de València el posa calent. Calent de beure tot el que hi té al seu abast per anul·lar les percepcions olfactives. Emanen d’una falla d’un dels barris més vitals de València. Alguns dels seus veïns han decidit celebrar qualsevol cosa. No és març. No són falles. Però les excuses són bones si els combinats són a 2,50. La música repetitiva no atura les ànsies de furor dels presents. De fet, canten i peguen bots amb cançons que els havien fet vibrar cinc minuts abans. Noció del temps anul·lada o indiferència potenciada per l’alcohol. Tot està bé. Tot s’oblida. Tot és correcte. Els lladregots que transiten i volen passar per amables desconeguts tampoc no molesten. Tot és correcte.

Llegir-ne més

Racons

Dormir era perdre el temps. Després d’haver superat jornades laborals prolongades, només volia passejar per submergir-se en aquell món tan transcendental com desapercebut. Real, lineal, quotidià i monòton. I no exempt de capacitat de sorpresa. La vida de les peces de l’engranatge ciutadà. Un dels elements que prenen decisions que decideixen el futur. Els seus hàbits orienten els negocis. Els seus estats d’ànim afecten el rumb dels altres. Els seus vots decideixen les regidories. Etcètera.

Llegir-ne més