‘La novel·la negra tracta molt la prostitució, però hi reflexiona poc’

Andreu Martín (Barcelona, 1949) augmenta el seu bagatge immens dins del gènere de la novel·la negra amb ‘L’Harem del Tibidabo’, publicada per l’editorial Alrevés-Crims.cat. El llibre mescla la disputa per mantenir la propietat d’un prostíbul de luxe a Barcelona i la investigació per resoldre un crim que va canviar la vida de Mili, l’excèntric protagonista de la història. Tot plegat amb un to desvergonyit, àgil i divertit que no eximeix la denúncia.

Llegir-ne més

‘L’Estat ha forçat la llei fins a fer-li dir el que no diu’

Joan Queralt (Barcelona, 1951) és catedràtic de Dret Penal per la Universitat de Barcelona. A més de la seua carrera acadèmica, el professor també és conegut per les seues intervencions i anàlisis als mitjans de comunicació. Els darrers esdeveniments, esperats o no, ens obliguen a analitzar amb ell l’actualitat i el que pot passar a curt termini. Parlem amb ell sobre la situació de Carles Puigdemont, dels presos i exiliats i també del colp que ha representat per a Espanya la decisió del jutjat alemany.

Llegir-ne més

‘França i Europa es desentenen de la repressió de l’Estat espanyol, és això el que hem de denunciar’

Joan Pau Billés (1948) és alcalde de Pesillà de la Ribera, un poble de 3.500 habitants, on també va nàixer, ubicat al cor de la comarca del Rosselló, a 12 km de Perpinyà. Tot i que presideix el consistori des de fa 30 anys, Billés no pertany a cap formació política. Però sí que pren partit. Ell és un dels 100 alcaldes del departament dels Pirineus Orientals -on hi ha la Catalunya Nord- que ha signat el ‘Manifest pel compliment de les llibertats i els drets fonamentals a Catalunya’, amb què condemnen la repressió protagonitzada per l’Estat espanyol i denuncien «el silenci i la passivitat dels líders de França i d’altres països de la Unió Europea pel que fa a aquestes greus violacions de drets i llibertats democràtiques». Una crida a les institucions continentals i als Estats per «no permetre que aquesta situació continue».

Llegir-ne més

‘Som l’última generació que té la voluntat de fer coses perdurables, perquè els que venen ara són conscients que res no durarà gaire’

Llucia Ramis i Laloux (Palma, 1977) ha guanyat el premi Anagrama de novel·la amb el seu quart llibre, ‘Les possessions’, una necessitat literària personal capaç de fer que el lector s’hi identifique i que fa reflexionar a tota una generació que s’hi sent representada.

Llegir-ne més

‘El que ha passat a Catalunya demostra que hem de fer servir la força de la gent’

Carme Arenas (Granollers, 1954) és presidenta del PEN Català des del 2010. Enguany, aquesta entitat ha complit 95 anys de vida. I durant aquest gairebé segle s’ha dedicat a defensar la llibertat d’expressió d’artistes culturals, especialment dels escriptors. Malauradament, la situació que es va trobar Pompeu Fabra, primer president del PEN Català, troba paral·lelismes amb l’actual.

Llegir-ne més

Marina Garcés: ‘Tendim a reduir el benestar vital a termes d’economia quan estem vivint el fracàs d’aquests plantejaments’

La filòsofa Marina Garcés (Barcelona, 1973) ha obtingut el premi Ciutat de Barcelona en la categoria Assaigs, Ciències Socials i Humanitats. Ha estat gràcies a Nova il·lustració Radical, publicat per l’editorial Anagrama. Es tracta un assaig ben curt, de 75 pàgines; però intens pel que fa al contingut i a la reflexió. En parlem amb l’autora guardonada.

Llegir-ne més

Jaume Roures: ‘Queda malament dir-ho, però l’informe de la Guàrdia Civil em fa riure’

L’empresari Jaume Roures, propietari de Mediapro, ha estat assenyalat en un informe de la Guàrdia Civil com a possible membre del Comitè Executiu que definia de manera molt ambigua el document ‘Enfocats’, que dissenyava l’estratègia independentista de cara a l’1 d’octubre. L’empresari és responsable, també segons l’informe, d’haver produït un documental sobre el referèndum «que enalteix les persones que el feren efectiu i difon missatges que interessaven a la causa independentista». La pista que han trobat per assenyalar-lo és una conversa telefònica en què un dels participants parla del «abuelo». La Guàrdia Civil interpreta que podria ser Roures. Un conjunt d’arguments que l’empresari no es pren massa seriosament.

Llegir-ne més