Xavier Vendrell: “En pocs dies veurem passes per l’entesa entre Puigdemont i Junqueras”

Xavier Vendrell i Segura (Sant Joan Despí, 1966) va ser conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya durant un període totalment efímer, allà pel 2006, en l’era del tripartit. Ara és conegut per la seua activitat empresarial. Es dedica, tal com ell mateix diu, a incorporar empreses catalanes al mercat estranger, especialment a l’Amèrica Llatina. De fet, presideix la Cambra de Comerç Catalunya-Colòmbia. Alhora, és una de les veus més influents al si dels centres de decisió de la política catalana. Ell està oficialment fora de la política, malgrat que manté des de fa dècades el carnet d’Esquerra Republicana i no ha deixat mai de treballar per la independència de Catalunya des de fa dècades.

Read more

“Pensant com a historiador, la proclamació de la República va ser un clar encert”

Agustí Alcoberro Pericay (Pals, Baix Empordà, 1958), és historiador i exmembre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana. Va esdevenir cap visible d’aquesta entitat des de l’encarcerament de Jordi Sànchez el 16 d’octubre de l’any passat fins al nomenament d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC des del mes de març. Ara, un any després de la proclamació d’independència, analitza aquells dies de màxima convulsió i tot el que s’ha anat produint darrerament.

Read more

La cara B de la repressió

La tardor passada serà recordada sempre. Enguany i els anys que vindran, però, amb més intensitat. Perquè les conseqüències judicials d’aquells dies frenètics previs i posteriors al referèndum duraran, si res no canvia, dècades. D’entre els milers d’investigats —diputats, alcaldes, membres de l’anterior Govern, activistes reconeguts, simples manifestants, mossos d’esquadra, etcètera—, parlem amb les 16 famílies dels consellers, diputades, president del Govern i presidenta del Parlament que es troben repartits entre presons i l’exili.

Read more

«Sense la determinació d’Esquerra no hauria estat possible fer Govern»

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 1969) és president d’Esquerra Republicana des de fa set anys. Des del 2 de novembre de l’any passat, exerceix aquest càrrec de la presó estant, atès que està acusat de rebel·lió, sedició i malversació. L’exvicepresident català respon a les nostres preguntes des de Lledoners. Defensa la tasca del seu partit i es mostra optimista de cara a la construcció de la República catalana, malgrat que és conscient del judici que l’espera.

Read more

«La intenció és iniciar el Consell de la República abans de l’1 d’octubre»

A la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat de Catalunya ens rep Quim Torra i Pla (Blanes, Selva, 1952). President català des del mes de maig, insisteix a destacar el moment excepcional que estem vivint, del qual ell és un protagonista inesperat després de l’exili forçat de Carles Puigdemont. Parlem sobre l’etapa política actual, dels objectius del seu Govern i de com afronta els pròxims esdeveniments. A l’horitzó es contemplen els judicis contra els dirigents polítics de l’anterior executiu i les estratègies per materialitzar la República, adreçades clarament a la implicació ciutadana, segons explica. Torra no posa cap termini per assolir objectius, però es mostra ben optimista.

Read more

Família Ponsatí: “Som federalistes desenganyats”

És dimecres i la família de Clara Ponsatí es reuneix al barri barceloní de Sarrià, a casa de l’àvia, la gran de la família, que compta amb 93 anys. Montserrat Obiols és la mare de l’exconsellera i l’única que no s’ha estranyat gaire de la reacció de l’Estat davant els esdeveniments de la passada tardor. Recorda, encara, els foscos anys quaranta, quan superava l’adolescència en un país vençut. Al seu voltant seuen Oriol, Anna Maria i Berta, tres dels seus cinc fills. Falten l’Agnès i, evidentment, la Clara. També hi és el Jordi Malet, de 27 anys, el seu net i fill de la Clara, exiliada en un país, Escòcia, on té un treball i un prestigi com per dur una vida normal, malgrat tot. De fet, el seu fill reconeix que troba a faltar la mare. Tant com sempre, però. Perquè està acostumat a viure lluny d’ella. Ell, recorda el seu oncle Oriol, va nàixer a Catalunya «per accident». De menut li era més fàcil parlar l’anglès que el català. Ara viu tot amb ràbia, però la distància és més digerible per a aquell que ja l’ha viscut.

Read more