‘No seria optimista pensant que si som capaços de fer govern normalitzarem la situació’

Tot i que va nàixer a Figueres l’any 1968, Josep Maria Cervera és l’alcalde del Port de la Selva, un municipi empordanès d’un miler d’habitants. Ara, des de fa tot just un mes, també és president de l’Associació de Municipis per la Independència, una entitat que, com gairebé totes les que miren d’aconseguir una Catalunya independent, ha guanyat pes durant els darrers anys. Parlem amb ell.

Llegir-ne més

‘L’Estat ha forçat la llei fins a fer-li dir el que no diu’

Joan Queralt (Barcelona, 1951) és catedràtic de Dret Penal per la Universitat de Barcelona. A més de la seua carrera acadèmica, el professor també és conegut per les seues intervencions i anàlisis als mitjans de comunicació. Els darrers esdeveniments, esperats o no, ens obliguen a analitzar amb ell l’actualitat i el que pot passar a curt termini. Parlem amb ell sobre la situació de Carles Puigdemont, dels presos i exiliats i també del colp que ha representat per a Espanya la decisió del jutjat alemany.

Llegir-ne més

‘França i Europa es desentenen de la repressió de l’Estat espanyol, és això el que hem de denunciar’

Joan Pau Billés (1948) és alcalde de Pesillà de la Ribera, un poble de 3.500 habitants, on també va nàixer, ubicat al cor de la comarca del Rosselló, a 12 km de Perpinyà. Tot i que presideix el consistori des de fa 30 anys, Billés no pertany a cap formació política. Però sí que pren partit. Ell és un dels 100 alcaldes del departament dels Pirineus Orientals -on hi ha la Catalunya Nord- que ha signat el ‘Manifest pel compliment de les llibertats i els drets fonamentals a Catalunya’, amb què condemnen la repressió protagonitzada per l’Estat espanyol i denuncien «el silenci i la passivitat dels líders de França i d’altres països de la Unió Europea pel que fa a aquestes greus violacions de drets i llibertats democràtiques». Una crida a les institucions continentals i als Estats per «no permetre que aquesta situació continue».

Llegir-ne més

El polític vocacional que va fregar la presidència

Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966), ha estat a només quatre vots parlamentaris de ser investit president de la Generalitat de Catalunya. Tot, després d’una jornada frenètica en què s’ha passat de la imminència de la formació d’un Govern al no res. La CUP, exigent, no ho ha permès. La candidatura de Turull estava adreçada a vèncer l’estratègia judicial, entestada a impedir la investidura d’un candidat encausat pels fets de setembre-octubre. Aquesta és la història de qui va estar a prop de ser el 131è president de la Generalitat.

Llegir-ne més

L’ANC després de Jordi Sànchez i viceversa

Els darrers mesos han estat frenètics a Catalunya. Si algú ha experimentat aquesta situació de manera especial, ha estat Jordi Sànchez. L’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana va ser encarcerat el 16 d’octubre i des d’allí ha estat triat candidat a la investidura per ser president de la Generalitat de Catalunya després del ‘pas al costat’ de Carles Puigdemont. Ara, quan es compleixen sis anys del seu naixement, l’Assemblea afronta una renovació que encara no té candidats oficials per liderar-la. Si bé, tres persones aspiren declaradament a fer-ho. Parlem amb l’entorn de tots tres sobre Jordi Sànchez i del futur d’una de les entitats més influents en la política catalana.

Llegir-ne més

Jaume Roures: ‘Queda malament dir-ho, però l’informe de la Guàrdia Civil em fa riure’

L’empresari Jaume Roures, propietari de Mediapro, ha estat assenyalat en un informe de la Guàrdia Civil com a possible membre del Comitè Executiu que definia de manera molt ambigua el document ‘Enfocats’, que dissenyava l’estratègia independentista de cara a l’1 d’octubre. L’empresari és responsable, també segons l’informe, d’haver produït un documental sobre el referèndum «que enalteix les persones que el feren efectiu i difon missatges que interessaven a la causa independentista». La pista que han trobat per assenyalar-lo és una conversa telefònica en què un dels participants parla del «abuelo». La Guàrdia Civil interpreta que podria ser Roures. Un conjunt d’arguments que l’empresari no es pren massa seriosament.

Llegir-ne més

Joan B. Culla: «Ciutadans és fill d’una decepció»

Joan B. Culla (Barcelona, 1952) és professor d’història contemporània a la Universitat de Barcelona. Reconegut pels seus assaigs, és també especialista en el lerrouxisme, una realitat política sobre la qual va desenvolupar la seua tesi doctoral. Culla rebutja la comparació “fàcil” d’aquest fenomen d’inicis del segle XX amb la manera de fer de Ciutadans, el partit més votat en les eleccions del 21D.

Llegir-ne més