‘Som l’última generació que té la voluntat de fer coses perdurables, perquè els que venen ara són conscients que res no durarà gaire’

L’ambient que envolta la trobada amb Llucia Ramis és del tot literari. La conversa és com el seu últim llibre: dispersa, però perfectament lligada. Amb connexions generacionals. Somriu per costum, i els ulls li esclaten quan recorda els moments difícils amb final feliç que ha reflectit en la seua darrera obra. És conscient del seu èxit. Celebra ser reconeguda per fer allò que sempre ha volgut fer. Potser sense voler, s’ha convertit en la representant literària d’una generació que, com ella, ha viscut una realitat que no entrava en els seus plans. I que intenta sortir-se’n a còpia de talent. De fugir del que s’imposa en una professió, la del periodisme, malmesa per la immediatesa que substitueix la reflexió, indispensable per comprendre tot plegat. Cada cop, però, semblem voler comprendre menys les coses. I en aquest context, Llucia Ramis és l’enemiga de les tendències. Vol representar la resistència del treball elaborat, de les explicacions amb context, de no caure en models que, malgrat ser nocius, s’imposen.

L’escriptora mallorquina ha guanyat més prestigi gràcies a Les possessions. Es tracta de la seua quarta novel·la. Ha obtingut el premi Anagrama, l’editorial responsable de la publicació. L’escrit és personal, biogràfic, d’aquells que expliquen allò que no es pot transmetre de cap altra manera. Perquè, si no, semblaria una exhibició egocèntrica del tot prescindible. Però, explicant les vivències, Ramis aconsegueix identificar molts lectors i fer interessants experiències que no ho serien fetes des d’un altre àmbit distint del de la literatura. “Quan vaig escriure Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna, 2013), vaig veure que podia parlar de la meva família per fer un retrat de la societat. No és que sigui important la meva família, ni les anècdotes que explic, sinó que serveix com a reflex d’un dia a dia”.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *