Si la bossa sona…

La Rambla ha estat el lloc més distingit de Barcelona. El seu esperit de diversitat, d’aparador d’originalitat, ara s’ha vist ben afectat. De fet, molts dels qui més s’estimen la Rambla ara eviten contemplar-la.

Precisament, el fet que la Rambla representara l’avantguarda en certs períodes de la història suposa un greuge comparatiu. I és això el que afecta alguns dels seus veïns. Consideren que, d’allò, només en queda el record, les cançons, els llibres i els testimonis. Ara, la Rambla és l’espai que acull els turistes i expulsa els nadius, farts d’aglomeracions i de serveis exclusius per a turistes que deterioren —quan no anul·len— la qualitat de qualsevol oferiment. Tal com deia Xavier Masip, la Rambla anticipa els fets que es traslladen al país. I aquests fets també poden ser negatius. Un és el de la massificació, que rebenta l’originalitat d’un espai que, per a molts, ja ha deixat d’existir.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *