Si la bossa sona…

Precisament, el fet que la Rambla representara l’avantguarda en certs períodes de la història suposa un greuge comparatiu. I és això el que afecta alguns dels seus veïns. Consideren que, d’allò, només en queda el record, les cançons, els llibres i els testimonis. Ara, la Rambla és l’espai que acull els turistes i expulsa els nadius, farts d’aglomeracions i de serveis exclusius per a turistes que deterioren —quan no anul·len— la qualitat de qualsevol oferiment. Tal com deia Xavier Masip, la Rambla anticipa els fets que es traslladen al país. I aquests fets també poden ser negatius. Un és el de la massificació, que rebenta l’originalitat d’un espai que, per a molts, ja ha deixat d’existir.

Alguns no són tan catastròfics. Però el canvi és visible per a tothom. La florista Carme Romero explica que “la Rambla ha anat canviant, per a bé i per a mal. Nosaltres som floristes, som distints del que hi ha al voltant: una petita illa dins d’aquesta bogeria. I no canviem tant. Però sí que ha canviat el perfil del passejant. Majoritàriament són estrangers, sense gaire sensibilitat envers les flors… Per sort, tenim els nostres clients, que sempre ens són fidels”.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *