‘Si anem normalitzant espais republicans al final la cosa caurà pel seu propi pes’

– Com ha sorgit la idea de llançar-vos a aquesta aventura?

– Són moments complicats per a la premsa escrita en general. Això no es pot negar. Però creiem que es produeixen dos fenòmens que ens fan pensar que el projecte es pot tirar endavant. Un, que tal com diem en l’editorial del número zero, Catalunya no és una república, encara, però la Catalunya republicana existeix. Hi ha més de dos milions de persones que se senten còmodes i confortables dins del concepte república. Per tant, una capçalera amb aquest nom cobreix, creiem, un espai per a tota aquesta gent. D’altra banda, constatem que en el mercat de premsa en paper s’està produint un transvasament de lectors. El nombre de diaris venuts ha anat baixant a nivell global i els lectors anaven a Internet o a la premsa gratuïta, però no pagaven per premsa en paper. Ara, per primera vegada en uns vuit o nou mesos, detectem que hi ha un transvasament de lectors. Alguns s’estan perdent, però alguns van de la premsa monàrquica a la republicana. Això no passava. Per tant, hi ha una doble conjuntura: una societat que se sent confortable amb el concepte república i, amb el negoci, hi ha lectors que s’interessen cada cop més per la premsa republicana. Hi ha també un tercer factor: la publicitat que s’ingressa per paper encara és molt més consistent que la que s’atrau a través de la digital.

– Són bons temps per fer periodisme a foc lent? L’actualitat frenètica sembla devorar la reflexió, tot just el que busca fer un setmanari.

– Però encara n’hi ha exemples. Per a nosaltres, EL TEMPS és un exemple de periodisme d’aquest tipus que fa dècades que funciona i dels pocs que ho fan en català. És cert que l’actualitat avui dia canvia. Jo vaig anar a fer una entrevista per al número zero al president Puigdemont un dilluns i el dissabte, quan es va publicar, podríem haver-li preguntat moltes altres coses. Això abans no passava.

– La major part de la plantilla procedeix d’El Punt Avui, un diari d’estricta actualitat. Costa de fer el pas d’un tipus periodisme a l’altre?

– No, perquè els 15 treballadors que ens hem incorporat a la societat limitada que edita La República procedim d’El Punt Avui, però per exemple hi ha també persones que venen de la revista Presència i d’altres que no tenien periodicitat diària.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *