«Sense la determinació d’Esquerra no hauria estat possible fer Govern»

—Compleix 10 mesos en presó preventiva. Quan va entrar-hi el 2 de novembre, esperava que aquesta situació s’allargaria tant?
—La veritat és que, arribats a aquest punt, ja no m’estranya res. Som bocs expiatoris en el marc d’una retallada general dels drets i llibertats que empresona gent per fer cançons. Arribar a aquest punt significa que vivim en una democràcia de molt baixa qualitat.

—Els qui tenen contacte amb vostè asseguren que està molt fort mentalment.
—Em sento fort, sí. Però diria que en general tots ens sentim forts. Raül Romeva, amb qui he passat moltes hores cada dia, és per exemple un home d’una gran fortalesa. O Carles Mundó, un home amb el cap molt ben moblat i amb qui vaig riure molt. I òbviament el Quim Forn, que és una gran persona. Crec que entre tots fem que aquesta presó injusta sigui un motiu més per refermar les nostres conviccions democràtiques contra l’abús d’un Estat autoritari. Som forts i persistirem. Sempre amb la mà estesa però sempre també sabent que el futur el determina la ciutadania.

—Des que va entrar aquí han passat moltes coses. El 21 de desembre, la formació de Govern després de llargs mesos de negociacions, la investidura de Quím Torra, els fracassos judicials de Pablo Llarena a Europa… Quina d’aquestes qüestions l’ha satisfet més?
—Fer Govern era molt important. Sense la determinació d’ERC no hauria estat possible. Crec que era i ha estat un primer punt d’inflexió. Les resolucions europees parlen per elles mateixes. No hi ha delictes, diuen. I, per això, no han concedit cap extradició. Però sembla que la justícia espanyola, en lloc de recapacitar, fuig endavant. No hi ha la més mínima voluntat d’esmena ni de fer justícia. És una evidència del caràcter polític de la presó i del judici.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *