Salvador Navarro: «A Cierval, no li correspon pagar les estafes dels altres»

Com ha arribat Cierval fins ací?

—No volíem arribar a aquesta situació, però malauradament ho hem fet. I els motius són diversos. D’un costat, contràriament a moltes altres patronals espanyoles, Cierval es va crear l’any 1982, més tard que les confederacions provincials, que són més antigues. No és el cas de Foment del Treball, a Catalunya, on tenen una patronal molt més consolidada. No tenim aquesta cohesió que sí que tenen en altres llocs. D’altra banda, Cierval es va alimentar des del començament dels fons públics. Amb aquest funcionament, la participació en Cierval es dividia en un 41% que tenia la CEV, que jo presidisc ara; Coepa, d’Alacant, en tenia un 36%; i la CEC, de Castelló, un 26% de participació. Això ha funcionat bé fins que hem deixat de rebre fons públics. La CEV es va adaptar a aquesta nova conjuntura i vam canviar les vies de finançament.

—Com es van canviar, aquestes vies?

—L’any 2011, quan em van fer president de la CEV, vam fer un ERO intern i aquesta casa va passar a tenir vint-i-un treballadors quan n’havia tingut uns vuitanta. Vam suprimir les infraestructures de les deu oficines comarcals que teníem a la província de València, perquè no les podíem mantenir. Vam suprimir també els cursos de formació, que ara són impartits pels sectors segons les necessitats que ells consideren. I vam entendre que era contraproduent finançar una cúpula empresarial amb fons públics. En aquell moment, l’administració ens deia a tot que sí, però no pagava. Ara, quasi el 60% dels nostres ingressos són privats. Procedeixen dels nostres sectors econòmics i d’empreses associades que s’han incorporat a la CEV gràcies al treball de carrer que hem fet. Hem anat a buscar les empreses. Aquest era el model que volíem per a Cierval.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *