Roda Suïssa i torna al Born

“Hem pogut trepitjar els prats de l’Appenzell, descobrir el llac de Constança, anar amb llames per l’Emmental, no veure la Jungfrau tapada per la boira, resseguir les passes de gent com Calví, Pestalozzi i els moderns arquitectes suïssos, llegir Dürrenmatt, Walser, Stamm i Spyri, caure en l’addicció dels formatges suïssos, intentar entendre com aquest país tan semblant al nostre és el que és i nosaltres som com som. Amb una cura especial a tots aquells catalans que pel motiu que fos van passar per aquí. Pla i Gaziel, naturalment; però també Rodoreda, Gassol i Bertrana; Cambó i Tarradellas; i Vidal i Barraquer i Cardó; Coromines i Xammar; Sert i Barceló. Sempre amb por de no ser res de res, als catalans ens cal una certa mitologia i adonar-nos, per exemple, que podem explicar un país des d’una visió catalana, tal com ho fan els anglesos o els francesos”.

Aquesta és la raó exacta de l’escrit de Quim Torra, publicat ara, una dècada després del seu periple a Suïssa. El resum de les reflexions sobre un país que admira, en què s’emmiralla. Però que també denuncia per episodis del passat. Capítols amagats, com els que encobreix qualsevol país amb vocació democràtica. Vergonyes passades, però que mai no desapareixen del tot per evitar que no es tornen a repetir.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *