Rescats impossibles

Cuinava. Era el seu major moment de llibertat. Tenia el telèfon a la butxaca, però en silenci. El gastava de ràdio per escoltar l’actualitat. No sempre ho feia de forma activa. De fet, sovint desconnectava. Però era la millor manera d’estar acompanyat quan volia estar a soles.

Durant un període llarg va ser seduït per un anunci. La publicitat havia assolit la seua intenció. Missió complida. No era gens senzill. El tema li interessava. I la reiteració diària reforçava encara més l’expectativa. Dilema social permanent. Caixa actual de pandora. Tresor tan recòndit que en la ment dels més pessimistes –o realistes– és, simplement, llegenda. Però s’anunciava. Existia. La curiositat i el desig elevats a l’exponent màxim.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *