‘Rajoy ha ferit Catalunya i Catalunya l’ensorrarà’

Esperava que, 15 anys després de la fi del pujolisme, Catalunya arribara a aquesta situació?

—No. Era inversemblant pensar-ho. Cada dia que passa és una sorpresa.

—Com van ser aquelles converses pel pacte? Com es percebia Esquerra Republicana des del món d’Iniciativa?

—Era un partit independentista que acceptava un programa que, en aquell moment, no plantejava la independència. La proposta del Carod-Rovira era coherent, racional i ferma. Aquell no era, evidentment, un pacte de secessió, tal com deia la dreta: era un pacte per millorar l’encaix de Catalunya dins l’Estat espanyol.

—I el que queda d’allò és una ERC que només contempla la independència i un PSC vinculat a Societat Civil Catalana, poc partidària d’aquest encaix.

—En aquell moment, a Catalunya, excepte el PP, tothom volia reformar l’Estatut. Tothom. L’aparell del PSC, com a mínim, així ho deia. El que em va preocupar més d’aquella etapa va ser que el PSOE va fer una progressió tàctica i superficial de l’Estatut. Els seus dirigents en parlaven malament: José Bono, Rodríguez Ibarra, Alfonso Guerra… No hi havia ningú al PSOE que el defensés com a inici d’un procés cap al federalisme. José Luis Rodríguez Zapatero mai no es va adonar que amputar l’Estatut era amputar el camí cap al federalisme. Això no era només un problema de Catalunya. I tots els sectors conservadors de l’Estat es van posar en contra de Catalunya mentre les esquerres callaven.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *