Quan Zaplana temia EL TEMPS

“Perquè no torne el passat, guanyem el futur”. Acció Cultural del País Valencià impulsava una de les campanyes més potents des del seu naixement, el 1971, al caliu de la lluita antifranquista. Després d’anys i panys de construcció nacional, l’ombra política de l’anticatalanismeplanava, més que mai, sobre el País Valencià. Els anys de Joan Lerma al capdavant del Consell (1982-1995) no havien estat satisfactoris. Entre les entitats nacionalistes hi havia una coincidència: el treball per la llengua i per la cultura del país havia estat molt més limitat del que s’esperava. Ara, però, s’aveïnava un nou temps que no era ben bé nou. Més aviat, antic.

Eduardo Zaplana, un vell conegut de la UCD, havia iniciat la seua transcendència política ostentant l’alcaldia de Benidorm (1991-1994) amb el Partit Popular. Es va apoderar del càrrec després d’un polèmic cas de transfuguisme que EL TEMPS va assenyalar. Maruja Sánchez Trujillo, coneguda a la Marina com la bienpagà, marxà del grup socialista per facilitar l’alcaldia al murcià. No sense sospites de contraprestacions, com evidencia el seu malnom. De fet, tal com denunciava aquest setmanari en aquell moment, les comissions d’investigació demanades pel PSPV per estudiar el cas de la Bienpagà i el seu marit, Pedro Martínez, qui va adquirir la gestió monopolitzada dels esdeveniments lúdics de la ciutat, foren desateses pel PP local. Maruja Sánchez comptava amb dos policies locals que li feien d’escortes i el seu patrimoni va créixer de manera bastant sospitosa en només tres anys.

Per llegir més, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *