Quan l’evolució atempta contra l’intel·lecte

Malgrat que la reflexió és un exercici obligat, cada cop es troba més dificultat per l’ús abusiu de les necessitats creades. Tot i així, la reflexió existeix, i hi ha fins i tot qui no entén la seua existència sense expressar els resultats d’aquest exercici. Tot pensament és singular i, com a tal, cadascú tendeix a adreçar-lo cap a qüestions, premisses, i obsessions particulars.

En el cas d’El desert i altres palpitacions del nou segle, Enric Balaguer tendeix a parlar de la manca de reflexió en una societat configurada, precisament, per abandonar aquest exercici. Això és provocat per la cultura de la immediatesa, pel pes de la fugacitat, pel sobredimensionament de la imatge i els eslògans amb vocació palmària, que compten amb la protecció d’uns promotors que criminalitzen els matisos dels escèptics. Perquè avui, tal com explica el propi autor, «tot allò que no estiga encaminat a una raó instrumental, a curt termini, en resta exclòs. La comoditat i el confort tècnic, el consumisme, fan la resta. ‘No cal res més’, ens diu el poder econòmic i el seu lacai, el poder polític. No siga cas que la gent pense pel seu compte, albire altres mons possibles, assolesca criteri propi i siga, de resultes, difícil de manipular».

Aquest efecte previst per George Orwell a 1984 és rescatat per l’autor, que destaca fenòmens actuals que encerten aquell pronòstic de l’escriptor britànic. La cultura del tweet, del missatge curt, de la immediatesa que s’imposa sobre la reflexió està sent adquirida per les principals plataformes de comunicació, que contribueixen a generar la novaparla profetitzada per Orwell.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *