Quan l’esquerra sap satisfer els empresaris

El darrer 7 d’abril, el prestigiós diari econòmic britànic The Financial Timessorprenia amb una pàgina sencera dedicada al País Valencià. A més de l’estranyesa per figurar en un mitjà d’abast internacional, el reportatge signat per Tobias Buck suposava un gran baló d’oxigen per a l’actual Consell. Després de llargs anys en els quals el cas valencià era el més clar exemple de tragèdia econòmica i política, ara és descrita com la zona de l’Estat que més bé representa la recuperació. Les tesis alarmistes de la dreta quedaven, segons aquesta visió, reduïdes a la mera propaganda electoral, un intent desesperat per evitar la caiguda d’un règim que s’havia allargat durant dues dècades. Si bé és cert que el marge de maniobra dels nous Governs és ben estret, presoner d’un deute angoixant que és hereu del passat recent, també cal dir que moltes de les passes donades van en el bon camí. Almenys, així ho expressen els agents implicats.

La crisi, encara present però molt més alleujada, ha canviat la mentalitat de molts representants públics. Abans, al País Valencià, la patronal i el Partit Popular formaven un binomi sagrat amb actuacions complementàries i amb objectius idèntics. Ara, tot és ben distint. Lluny de beneir totes les accions del Govern valencià, format pel PSPV i per Compromís, els empresaris combreguen amb les intencions d’un Executiu que vol posar fi a la crisi mitjançant la diversificació econòmica per obrir portes a unes altres possibilitats que fins ara havien restat a l’ombra del poder del ciment. El resultat d’aquella estratègia passada de monocultiu és ben conegut.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *