Quan Cambó va visitar València el 1918

«Si en el acto del Lírico se habló del catalán y del castellano ó el español –cosa que no se mencionó en el Principal– no fué por una fútil cuestión de idiomas o dialectos, sino por la significación política del cambonismo, por castigar de algún modo una traición».

Així s’expressava el diari blasquista El Pueblo el 19 de gener de 1918, un dia després de la conferència pronunciada per Francesc Cambó a Castelló de la Plana i cinc més tard de la que va fer a València. Entre crits de «Viva Cervantes» i xiulets per expressar-se en català, l’acte del líder de la Lliga Regionalista va ser boicotat gràcies a l’aliança espontània -i inèdita- de republicans i dinàstics. Un fet desagradable que va impedir l’objectiu de donar empenta a una burgesia autòctona per construir una política alternativa a la llavors predominant. Cambó no era, ni de bon tros, un polític separatista. Però aleshores hi havia un precedent de l’actual blaverisme que va impedir, amb demagògia, l’alternativa regionalista plantejada per Cambó, que tingué acceptació en altres territoris.

El règim dinàstic d’Alfonso XIII donava especial protagonisme a les elits castellanes en el poder central. Les burgesies perifèriques, sotmeses a lleis i governs adversos, buscaven maneres distintes de traslladar el seu dinamisme a una política encallada, presonera d’un passat prolongat. L’any 1917, però, es donà un parèntesi significatiu. El govern espanyol de concentració, encapçalat per Manuel García Prieto, no només comptaria amb dinàstics –conservadors i liberals– als ministeris, sinó que incloïa dos polítics de la Lliga RegionalistaLluís Duran i Ventosa i Felip Rodés. La Lliga era liderada per Francesc Cambó, que havia substituït Enric Prat de la Ribadesprés de la seua mort.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *