Quan Alacant es va sumar al procés d’integració nacional

Era l’estiu de 1932. Un desconegut Enric Valor arribava a Alacant amb el seu germà Josep, que obria una botiga d’electrodomèstics. Tot i haver nascut a Castalla (Alcoià) el 1911, Valor procedia d’Elda (Vinalopó Mitjà). La seua família havia abandonat la llar per establir-se en una de les capitals industrials de la sabata. El jove Enric ja havia viscut les primeres experiències polítiques. Les ciutats industrials, en aquell context polititzades, eren seus del sindicalisme més batallador. Els seus impulsors volien ser més decisius. La il·lusió del moment soviètic i la conscienciació elevada reforçaven un optimisme que va conduir a èxits parcials, insuficients, però llavors ben meritoris.

Enric Valor, doncs, arribava a Alacant amb un bagatge ideològic important. Als contactes sindicals calia sumar la seua vocació lectora, tarannà desenvolupat des de la infantesa més primerenca. Tot això va convidar el llavors estudiant —acudia a l’Escola de Comerç— a ficar-se en les entitats locals més properes al nacionalisme valencià. De fet, va ser ell qui va atorgar aquest caire a moltes plataformes, associacions i activitats. D’altres, directament, les va fundar ell.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *