Puigdemont: “El Govern de Catalunya no va demanar el reconeixement a cap altre Govern”

La Casa de la República és plena de llibres. D’economia, d’història europea, d’assaig polític i de tota mena. També és plena de quadres i de símbols que recorden, sobretot, l’1 d’octubre. Una urna gaudeix de lloc privilegiat al saló. Un quadre pintat per un mosso d’esquadra representa la repressió d’aquell dia. Tota la decoració encaixa perfectament amb l’estratègia que es dissenya des de Waterloo. La internacionalització del conflicte català té la seu en aquesta casa on ens rep Carles Puigdemont. Allí està acompanyat pel seu equip de premsa, per la seguretat i per amics que acostumen a cuidar-lo. El president està a l’exili, però mai no està sol. Tot i que troba a faltar moltes coses.

—Que ha après vostè en aquest darrer any?

—He après tota la meva vida. Sempre estic aprenent. I espero seguir aprenent fins al dia que em mori. L’aprenentatge, per a mi, és fonamental. He après moltíssimes coses. Diguéssim, de la necessitat fer-ne virtut. La perspectiva en què em toca estar també té uns avantatges a l’hora d’explicar la política, d’eixamplar la base a la societat europea perquè entengui el que està passant. Potser no hem donat prioritat al que representa la importància de convèncer la societat europea per damunt del que signifiquen els Estats. Pensem massa en Europa com un club d’Estats, que ho és. O com un conjunt d’institucions polítiques. Però Europa, per damunt de tot, és una idea participada pels ciutadans. I hi ha molta més complicitat amb ciutadans que no necessàriament tenen un conflicte nacional irresolt, però que tenen una reclamació de radicalitat democràtica que no tenen alguns Estats. Hem treballat molt per adreçar-nos a la part oficial i institucional. Però hem donat per massa evident que fent això ja arribàvem a la gent. I no. En canvi, aquest any hem pogut desenvolupar estratègies per arribar-hi.

—I espera que la gent responga?

—La gent ho està fent. Quan vaig a les universitats d’Europa estan plenes de gent jove que volen preguntar i entendre. Es nota que hi ha una connexió entre el que està passant a Catalunya i el malestar amb relació al funcionament de la democràcia a Europa. Tothom és conscient que hi ha amenaces avui a Europa. I que les respostes de la política europea no estan a l’altura. Hi ha inquietud. Com podem respondre a la regressió de drets? Hi ha interès social per què té a dir la crisi catalana sobre el futur d’Europa.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *