“Posicionaments encara no compartits”

Des que es va produir el canvi polític a les institucions valencianes, el Govern del botànic té un objectiu prioritari. A punt de superar la primera meitat de la legislatura, la revisió del model de finançament s’està plantejant amb tots els mitjans possibles i amb la força de totes les veus expertes. La Conferència de Presidents Autonòmics, celebrada al Senat a començaments d’any, va servir com a tret de sortida per oficialitzar aquesta reivindicació a Madrid, proposada per Ximo Puig. El president de la Generalitat Valenciana encapçalava una exigència urgent, donat que el País Valencià és el territori més afectat en aquest aspecte. Des d’aquell dia, les cimeres, els comunicats i les declaracions han estat constants.

La del 2 de març, però, ha estat una cimera diferent. L’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga ha reunit els consellers d’Hisenda de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears per posar sobre la taula una llista de greuges comuns de tres territoris ben afectats per aquesta estructura. El perjudici és tal que Catalunya ja va dissenyar el pacte fiscal l’any 2012 per tractar de superar l’entrebanc del model present de finançament. El rebuig del Govern espanyol va marcar l’inici del procés independentista. Catalunya, per tant, no se suma a la reivindicació del canvi de finançament, perquè el seu objectiu és més ambiciós: marxar fora. Però això no ha impedit l’assistència d’Oriol Junqueras, vicepresident del Govern català i conseller d’Hisenda, al congrés L’hora de les decisions. I ho ha fet per analitzar els greuges comuns en aquesta matèria.

Perquè si bé Catalunya ha pres una decisió distinta que la desmarca de les reivindicacions valencianes i balears, els seus problemes fiscals són, gairebé, els mateixos. I procedeixen d’una única estructura: la que “augmenta el deute intergeneracional que l’Estat no és capaç de controlar mentre s’apropia dels majors marges de dèficit permesos per Europa”, ha dit Junqueras. Una situació que pot empitjorar en cas que la pujada dels interessos se sume al dèficit descontrolat. Per això, el conseller català d’Hisenda ha justificat el posicionament del seu Govern quan ha lamentat que “no podem afrontar el deute amb recursos propis, són uns altres els que ho gestionen amb criteris polítics i no econòmics. I el deute que paguem entre tots es fa, cada cop, menys assumible”.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *