“Pensant com a historiador, la proclamació de la República va ser un clar encert”

Ara que la seua agenda és menys agitada que quan representava l’ANC, imagine que la seua vida és més tranquil·la.

Els estatuts de l’Assemblea fixen que la promoció que va accedir el 2015 al Secretariat Nacional podia estar-hi tres anys com a màxim. Quan es va complir aquest termini en la primavera del 2018, es va produir el relleu amb els membres recentment elegits, concretament amb la tria d’Elisenda Paluzie com a presidenta per part del nou Secretariat Nacional. Això va ser el 24 de març. Jo portava tres anys al Secretariat Nacional, però em va tocar desenvolupar un paper destacat a partir del 14 d’octubre, quan els companys em van elegir vicepresident. Van ser sis mesos accelerats en tots els sentits. I efectivament, el fet de deixar el càrrec orgànic a l’Assemblea, pel que fa a la meva vida personal, ha suposat una gran baixada de pressió.

Però continua formant part de l’ANC.

En sóc membre, el que passa és que ja no soc secretari nacional, pel que no tinc cap càrrec orgànic.

Manté relació amb Jordi Sànchez?

Vam intentar veure’ns vàries vegades mentre ell continuava sent-ne el president des de Soto del Real i ens vam trobar sempre amb la negativa de la direcció de la presó. Després, en el moment en què ell es va presentar amb una determinada candidatura [Junts per Catalunya], la relació evidentment continua sent d’amistat, però deixa de ser orgànica. De fet, encara no l’he pogut veure des que està a Catalunya.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *