Pecats encreuats

Entrellaçar històries aparentment independents per després fabricar-ne la confluència és un recurs habitual en literatura. Per això, crear una història d’aquestes és més meritori si es fa des de l’originalitat. Matèria grisa, de Teresa Solana, ha obtingut el premi Roc Boronat gràcies a la proximitat dels seus escrits. Al caire quotidià de les múltiples micronovel·les que formen el seu llibre. A l’habilitat d’aconseguir que el lector s’identifique amb el delinqüent. Que el comprenga, almenys. Que les malifetes li resulten senzilles d’interpretar. I tot amb unes diferències socials clau entre els protagonistes. Vides distintes, però properes. Allunyades, però encreuades. L’embolcall d’una societat que ho relaciona tot.

Des de la nena innocent, que se sent desgraciada per no poder acudir al concert de la seua artista favorita després d’un esdeveniment imprevist, passant pel jove d’ascendència marginal, allunyat de pràctiques comunes en la família. Dotat, però, de la destresa d’aquell que sempre ha sabut sortir-se’n en els embolics més tenebrosos. Hi ha també l’home que troba un cadàver inesperat. No és culpable d’aquell final, però pot afectar seriosament el seu negoci. L’experiència amagant cossos li resol la papereta. Hi participa la dona envellida, que es va creure obligada a matar per deixar de freqüentar els indrets d’alt llinatge. Es veia forçada a acceptar per un incòmode i selectiu compromís social. O l’empobrida, que havia de llogar el pis als turistes per poder tirar endavant. Fins i tot hi apareix la presó de Wad-ras, testimoni de vides anònimes i de crims que obtenen un caire ben gris. Malgrat les possibilitats reduïdes de perpetrar plans entre murs vigilats. L’habilitat dels coneixedors garanteix nivells de la més elevada estratègia. Superior a la de qualsevol exèrcit.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *