País poètic

Els amants d’un territori connecten al llarg del temps mitjançant un amor comú que els fa estimar-se sense haver-se conegut. Sovint, compartir el respecte a la llar és un tret poc comú, valorat com les mercaderies finites. Potser és aquesta intensitat escassa la que ha convidat Josep Piera a rescatar les paraules dels antics valencians -i mallorquins i també d’uns altres territoris-, els vençuts pel cristianisme, pares d’una herència productiva i identitària que es contempla més enllà dels paisatges i les tradicions. Observar els seus criteris els atorga un patriotisme que molts els van voler llevar.

El mateix autor, al pròleg de l’obra, admet la seua passió per la cultura andalusina, tot i que el seu interès va molt més enllà de l’estètica literària. Aquesta obra busca “fer sentir emocions inexpressables” mitjançant una “composició poètica que expresse tot allò que als humans els costa tant de dir, perquè els brolla de dins, com un crit tallat que pot ser de goig com de dol”.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *