Manuel Lillo i Usechi (Alacant, 1988) és periodista i historiador. Treballa com a director -i com a redactor- en la revista EL TEMPS. I, quan pot, publica llibres. Alacant i les lletres són les seues dues passions, ambdues es retroalimenten. I no se sap ben bé quina va sorgir primer.

Francesc de Carreras: “M’ha sorprès la prepotència d’Albert Rivera els últims mesos”

El catedràtic de Dret Constitucional Francesc de Carreras i Serra (Barcelona, 1943) ha estat una de les baixes més sensibles de Ciutadans. No debades, va ser un dels cervells del partit taronja durant la seua fundació i ara discrepa d’Albert Rivera per la seua línia prioritària de pactes amb la dreta i l’extrema dreta. Parlem amb ell de l’actualitat política i de tot el que està per vindre.

Read more

Gerardo Pisarello: “En cap moment no hi va haver una negociació real ni sincera”

Gerardo Pisarello Prados (Tucumán, Argentina, 1970) ha estat secretari primer de la Mesa del Congrés des de les eleccions del 28 d’abril fins la dissolució del Congrés, després que Pedro Sánchez no aconseguira sumar suports per ser investit. Abans, Pisarello va ser primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona durant el primer mandat d’Ada Colau. Analitzem amb ell l’actualitat política, condicionada per les quartes eleccions generals en quatre anys, que se celebraran el pròxim 10 de novembre.

Read more

“Posar tota la carn a la graella per la via negociada és com renunciar a la independència”

Després d’un any i mig presidint l’Assemblea Nacional Catalana, l’economista Elisenda Paluzie Hernández (Barcelona, 1969) afronta la seua segona Diada com a màxima representant d’aquesta entitat independentista, que suma gairebé 100.000 membres entre socis i simpatitzants. Parlem amb ella sobre el seu treball a l’ANC, sobre la seua trajectòria com a activista, sobre el moment polític present i sobre el futur que es contempla a Catalunya i als Països Catalans.

Read more

“El criteri de correcció i incorrecció és excessivament simplista”

Maria Josep Cuenca Ordinyana (Barcelona, 1964) és catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat de València i directora del Projecte de la Gramàtica Essencial de l’Institut d’Estudis Catalans. Enguany ha dirigit l’obra Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, editada per l’IEC i que es presenta aquest 9 de setembre a la Setmana del Llibre en Català.

Read more

«Forcadell impedí que el Parlament amagués el debat que hi havia a la societat catalana»

Fa ara dos anys, Joan Josep Nuet Pujals (Reus, Baix Camp, 1964) era secretari tercer de la Mesa del Parlament de Catalunya. Ell va ser, de fet, un dels qui van permetre tramitar les lleis que van donar viabilitat legal a l’1 d’octubre. I és per això que pròximament s’enfrontarà a un judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on serà acusat de desobediència i podria patir inhabilitació. Nuet, que formava part del grup de Catalunya Sí que es Pot -que acollia els comuns, Iniciativa, Podem i Esquerra Unida- va fundar el corrent Sobiranistes al si dels comuns, que després es va integrar electoralment amb Esquerra Republicana. És per això que enguany és diputat al Congrés pel Grup Republicà, que domina la formació d’Oriol Junqueras. Parlem amb Nuet de les sessions parlamentàries que van conduir Carme Forcadell a la presó i de l’actualitat política.

Read more

David Bonvehí: «Estic en contra de les desobediències que són simples gestos»

David Bonvehí i Torras (Fonollosa, Bages, 1979) presideix el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), una formació que avui es debat entre la integració o la dissolució en el si de la Crida Nacional o bé créixer com a espai propi reivindicant el seu pes arreu de Catalunya. També hi ha la possibilitat que es refunde com a Junts per Catalunya o que patisca, fins i tot, una escissió protagonitzada pels polítics més díscols amb Carles Puigdemont. Mentrestant, Bonvehí lidera i reivindica el partit hereu de Convergència Democràtica de Catalunya. El seu paper ha estat clau en el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona i enguany, el PDeCAT, com la resta de partits sobiranistes, afronta un moment clau per al seu futur.

Read more

«Les editorials catalanes han de ser visibles amb absoluta normalitat al País Valencià»

Vicent Olmos (Catarroja, Horta, 1954), és historiador i editor de llarga trajectòria. Va ser cap de publicacions a la Universitat de València i fa trenta-cinc anys va impulsar l’editorial Afers, que encara dirigeix. La seua tasca cultural l’ha fet rebre -amb el músic d’Igualada Jordi Savall- el Premi Canigó d’enguany, atorgada per la Universitat Catalana d’Estiu, que ha celebrat la seua 51a edició. Olmos és el quart valencià que rep aquest guardó després que ho feren l’editor Eliseu Climent el 1995, el farmacòleg i escriptor Alfred Giner Sorolla el 1998 i el pintor i escultor Antoni Miró el 2018.

Read more