Manuel Lillo i Usechi (Alacant, 1988) és periodista i historiador. Treballa com a director -i com a redactor- en la revista EL TEMPS. I, quan pot, publica llibres. Alacant i les lletres són les seues dues passions, ambdues es retroalimenten. I no se sap ben bé quina va sorgir primer.

Quan la història defineix el present dels tribunals

Què és el Tribunal Suprem? L’òrgan màxim de la judicatura espanyola té una llarga història plena d’encerts, contradiccions i fidelitats poc recomanables per a una institució adreçada a garantir la justícia. Repassem alguns dels períodes més polèmics de la seua trajectòria de la mà de gent que coneix el Suprem des de dins, atès que hi han treballat, però que prefereixen quedar en l’anonimat.

Read more

«Catalunya ha donat una resposta diferent a la crisi que la resta d’Occident»

Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980) és professor d’Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Recentment ha publicat Procés català, classe mitjana i crisi europea, un assaig curt editat per Gregal que reflexiona sobre la influència de la situació catalana al si d’Europa a través d’una anàlisi històrica que ajuda a comprendre el present.

Read more

Àngel Colom: “Per respecte a la nostra història hem de respondre, i el país està preparat”

Quan l’independentisme era un espai minoritari, Àngel Colom i Colom (Rupit i Pruit, Osona, 1951) era un dels seus referents. Secretari general d’Esquerra Republicana entre 1989 i 1996, abans va ser un dels líders de la Crida a la Solidaritat i va passar, també, pel Parlament i pel Senat. Encara abans, Colom va ser un dels protagonistes de la Marxa de la Llibertat de 1976. El seu currículum és suficientment extens com per valorar amb ell la situació política que viu el país, a les portes d’una sentència que es pronostica dura. Ell, però, dona raons per ser optimista.

Read more

Dues marxes per la llibertat i un mateix fil conductor

Les Marxes per la Llibertat, convocades per quan es publique la sentència, tenen un precedent bastant clar. Es tracta de les marxes homònimes que es van fer el 1976 arreu dels Països Catalans i que van confluir a Poblet, a la Conca de Barberà. Les recordem amb alguns activistes que en van ser protagonistes: Àngel Colom, Josep Guia i Blanca Serra, i analitzem el paral·lelisme entre totes dues.

Read more

Agustí Colomines: “La Crida s’ha sotmès al dictat del PDeCAT”

L’historiador Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) va ser un dels cervells de Junts per Catalunya i de la Crida Nacional per la República. Alhora, és una de les veus més escoltades al si de l’independentisme català. Ara, any i mig més tard de ser destituït de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en virtut de l’aplicació del 155, es troba a Califòrnia fent una recerca per preparar la biografia de l’exili de Joaquín Maurín (1896-1973), qui va dirigir, entre més, el sindicat CNT i el Partit Obrer d’Unificació Marxista, tot i que després se’n va desmarcar. Parlem amb Colomines del moment actual que viu el país.

Read more

La memòria futura de l’1 d’octubre

Com recordaran l’1 d’octubre les generacions que no van viure la jornada del referèndum d’autodeterminació? Els esdeveniments dels propers anys determinaran, segurament, si aquesta data es manté amb més o menys força a l’imaginari col·lectiu català. Ho analitzem amb tres historiadors que expliquen com i per què van ser recordats altres anys clau en la història catalana: el 1714, el 1842 i els anys 30 del segle XX.

Read more

Marta Madrenas: «Els líders locals som els que podem aglutinar millor respostes unitàries»

Marta Madrenas i Mir (Girona, 1967) és diputada al Parlament per Junts per Catalunya i, també, l’actual alcaldessa de Girona. Va arribar al consistori un mes i mig després que Carles Puigdemont fera el salt a president de la Generalitat de Catalunya. Moltes coses han passat des d’aquell gener de 2016 i moltes més en passaran, sembla, durant els propers mesos.

Read more