Manuel Lillo i Usechi (Alacant, 1988) és periodista i historiador. Treballa com a director -i com a redactor- en la revista EL TEMPS. I, quan pot, publica llibres. Alacant i les lletres són les seues dues passions, ambdues es retroalimenten. I no se sap ben bé quina va sorgir primer.

“Pensant com a historiador, la proclamació de la República va ser un clar encert”

Agustí Alcoberro Pericay (Pals, Baix Empordà, 1958), és historiador i exmembre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana. Va esdevenir cap visible d’aquesta entitat des de l’encarcerament de Jordi Sànchez el 16 d’octubre de l’any passat fins al nomenament d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC des del mes de març. Ara, un any després de la proclamació d’independència, analitza aquells dies de màxima convulsió i tot el que s’ha anat produint darrerament.

Read more

La Sixena lleidatana com mai no ens l’havien explicada

El periodista ilerdenc Francesc Canosa és l’autor d’un assaig en què explica la història catalana del monestir de Sixena. Conegut pels plets sobre les seues obres, aquest santuari ha esdevingut un dels símbols de l’anticatalanisme pregonat des de l’Aragó i induït, segons demostra l’autor, des d’altres llocs de l’Estat. Tot un exemple de com s’intenta enfrontar, amb èxit, els territoris que un dia van formar l’antiga Corona catalanoaragonesa.

Read more

“Si el CIS no publica enquestes sobre la monarquia és que els resultats són desfavorables”

Isabelo Herreros (Toledo, 1953), és periodista i president de l’Associació Manuel Azaña, que té la seu a Talavera de la Reina. Aquesta entitat es dedica a mantenir la memòria del polític republicà, a difondre la seua obra i a destacar els valors de la Segona República, així com reivindicar aquest model d’Estat. Ara, tot just quan es compleix l’aniversari del discurs de Felip VI sobre els fets ocorreguts a Catalunya, Herreros fa balanç sobre el paper de la monarquia en aquest conflicte des d’una perspectiva un tant desconeguda. I és que, tal com ell mateix suggereix, el republicanisme espanyol ha quedat marginat, en gran part, pel PSOE, clau en el manteniment de la monarquia.

Read more

La cara B de la repressió

La tardor passada serà recordada sempre. Enguany i els anys que vindran, però, amb més intensitat. Perquè les conseqüències judicials d’aquells dies frenètics previs i posteriors al referèndum duraran, si res no canvia, dècades. D’entre els milers d’investigats —diputats, alcaldes, membres de l’anterior Govern, activistes reconeguts, simples manifestants, mossos d’esquadra, etcètera—, parlem amb les 16 famílies dels consellers, diputades, president del Govern i presidenta del Parlament que es troben repartits entre presons i l’exili.

Read more

«Sense la determinació d’Esquerra no hauria estat possible fer Govern»

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 1969) és president d’Esquerra Republicana des de fa set anys. Des del 2 de novembre de l’any passat, exerceix aquest càrrec de la presó estant, atès que està acusat de rebel·lió, sedició i malversació. L’exvicepresident català respon a les nostres preguntes des de Lledoners. Defensa la tasca del seu partit i es mostra optimista de cara a la construcció de la República catalana, malgrat que és conscient del judici que l’espera.

Read more

«La intenció és iniciar el Consell de la República abans de l’1 d’octubre»

A la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat de Catalunya ens rep Quim Torra i Pla (Blanes, Selva, 1952). President català des del mes de maig, insisteix a destacar el moment excepcional que estem vivint, del qual ell és un protagonista inesperat després de l’exili forçat de Carles Puigdemont. Parlem sobre l’etapa política actual, dels objectius del seu Govern i de com afronta els pròxims esdeveniments. A l’horitzó es contemplen els judicis contra els dirigents polítics de l’anterior executiu i les estratègies per materialitzar la República, adreçades clarament a la implicació ciutadana, segons explica. Torra no posa cap termini per assolir objectius, però es mostra ben optimista.

Read more