Ortiz engega el ventilador

El constructor alacantí Enrique Ortiz admet la seua estreta col·laboració amb el PP valencià, que va rebre 348.000 euros de l’empresari per a la campanya electoral de 2008. A hores d’ara, Ortiz tracta d’evitar la presó mentre els seus fills controlen el seu hòlding, que encara és client de l’Ajuntament d’Alacant.

Alacant, les dues darreres dècades han estat lligades al nom d’un empresari que va fer de la ciutat el seu imperi. Es tracta d’Enrique Ortiz, hereu d’una empresa familiar que ell mateix es va encarregar de fer créixer a un ritme desorbitat. Aquesta progressió, però, sembla que anà acompanyada d’una col·laboració política sense precedents. I no només del PP.

Empresari de raça, Ortiz és d’aquells que sap dur-se bé amb tothom. Les seues manies es limiten només a aquells que el volen aturar. A Alacant n’hi hagué pocs d’aquesta espècie: Ortiz va saber guanyar-se la col·laboració de socialistes i populars. Si bé és cert que, amb aquests últims, els vincles superaren tota discreció, actitud que exigeix les relacions entre polítics i empresaris. Per això, admetent que el primer govern local que catapultà Ortiz fou de color socialista -a principis dels 90- l’equip actual del PSPV s’agafa a un recurs convenient: “Ningú de nosaltres ha perdut les xancletes al iot d’Ortiz”, es defensa Lalo Díez, portaveu alacantí del PSPV. Aquesta anècdota la protagonitzà Sonia Castedo, ex-alcaldessa d’Alacant amb el PP.

I és que el iot d’Ortiz era la seu de tota mena de reunions, viatges i festes. Cortesia d’un empresari que cuidava les amistats necessàries per assolir els seus objectius. I les tractava com calia. Home senzill i de tracte humà, des del començament va tenir clar que per fer-se ric havia d’estar a prop d’aquells que l’havien d’ajudar. I tant que ho va aconseguir. Les conseqüències, però, les està pagant. No només ell: les seues suposades malifetes comprometen tres ex-alcaldes, un ex-president de la Diputació i diversos empresaris, regidors i tècnics d’administracions públiques que presumptament col·laboraren en els plans d’un senyor que tot ho aconseguia. A canvi, és clar, que guanyaren tots. Ara, però, les coses han canviat.

Un recorregut estel·lar

Ortiz va convertir l’empresa del pare en tot un hòlding que dóna treball a dos milers d’alacantins. Un dels seus primers contractes vistosos amb l’Ajuntament fou la restauració del sòl de l’Esplanada, el passeig més emblemàtic de la ciutat. Era l’any 1993, època d’Ángel Luna, l’últim alcalde socialista d’Alacant abans de l’arribada del PP. Luna va ser també portaveu del PSPV a les Corts valencianes quan Francisco Camps guanyava eleccions des del jutjat.

La connexió d’Ortiz amb els socialistes era tan important que es va saber beneficiar d’ells quan governava el PP a la ciutat. Des de l’accés a l’alcaldia d’Alacant dels conservadors l’any 1995, els contactes de l’empresari amb l’oposició socialista no minvaren. Alhora, es feren del tot estrets amb els populars, amb els qui mantingué relacions fins al punt que Ortiz es consolidà com el principal client de l’Ajuntament. Llavors, la seua operació més rendible va ser a finals de 1999. L’equip de futbol de la ciutat, l’Hèrcules CF, anava de camí a la Segona B només dues temporades després d’haver guanyat al Barça de Ronaldo al Camp Nou. La ruïna econòmica del club l’apropava a la desaparició, un fet que l’alcalde popular, Luis Díaz Alperi, no es podia permetre. Per això, Alperi va traspassar la responsabilitat de salvar el club de la ciutat a Ortiz. Així ho va fer. Sense oblidar-se dels seus amics socialistes, llavors a l’oposició. L’ex-alcalde Luna esdevenia conseller delegat del club.

Ortiz sabia a què jugava: la seua estratègia era -és- la de guanyar-se a tots els que el poden ajudar a saciar la seua ambició. En aquest sentit, sabia que per mantenir contenta la bancada socialista local, era necessària la relació amb el seu líder de facto. Un altre Ángel, de cognom Franco, és qui controla el partit a Alacant des de la restauració de la democràcia. Tot i que el seu principal càrrec polític haja estat el de senador (1982-2003), el seu paper més important és el de col·locar els líders locals del partit i controlar les assemblees. Franco sempre s’ho fa per guanyar ajudant-se dels favors que li deuen molts dels seus subordinats. A l’actual alcalde, Gabriel Echávarri, se’l considera afí a Franco, que es va veure obligat a abandonar la militància precisament per les seues relacions amb Ortiz. La baixa com a militant no ha evitat que la seua ombra es projecte sobre el PSPV alacantí.

Segons els informes policials, Franco era el subjecte que Ortiz necessitava per contactar amb certes administracions estatals que pogueren agilitar els seus tràmits. Cal recordar que, des de 2004, Ortiz necessitava el vist-i-plau dels conservadors a Alacant i dels socialistes a l’Estat. Precisament, un dels documents policíacs que arreplega les converses telefòniques d’Ortiz transcriu una conversa de l’empresari en la qual assegura que Ángel Franco és “el millor polític que hi ha hagut en la història d’Alacant”. El constructor s’admira de la seua capacitat a l’hora de controlar el partit. Al cap i a la fi, els mètodes d’ambdós, bé que en àmbits distints, semblen similars. Es tracta de controlar-ho tot.

No era estrany que quan el plenari de l’Ajuntament d’Alacant aprovà l’adjudicació del pla Rabassa a Ortiz l’any 2005, ho fera no sols amb els vots favorables del PP -amb majoria absoluta- sinó també amb el suport simbòlic del PSPV. Més endavant, el tracte amb altres poderosos -com l’ex-director de Bancaixa- afegí a aquesta història ingredients morbosos dignes d’un best-seller. A això hem de sumar viatges presumptament pagats per Ortiz a polítics. Com el d’Alperi a Creta amb una altra regidora. O els de José Joaquín Ripoll -ex-president de la Diputació d’Alacant- a Eivissa i Mallorca. També dins del PP, Ortiz estava amb tots: amb zaplanistes com Ripoll i amb campistes com Castedo.

Entre els jutjats i l’adaptació

Han estat anys i panys de presumptes favors que ara deriven en causes judicials. Ortiz està implicat en tres. Quant a Gürtel, ha assumit haver finançat el PP valencià durant les campanyes electorals de 2007 i 2008, autonòmiques i generals respectivament. Tenint en compte els presumibles favors recíprocs entre Ortiz i el PP, es podria dir que els diners de l’empresari serviren com a inversió. Perquè Ortiz és propietari del 70% del sòl d’Alacant. En aquesta vida, ningú no regala res.

D’altra banda, Ortiz està imputat en dues peces distintes del cas Brugal. Una d’elles analitza l’adjudicació de l’explotació d’un abocador a Oriola, concedida pel llavors president de la Diputació, Ripoll, presumptament a canvi de dos pisos que rebria el polític al centre d’Alacant. En aquest cas, la Fiscalia demana disset anys de presó per a Ortiz.

Una altra peça de Brugal tracta de demostrar allò que semblen constatar les constants telefonades entre Ortiz i Castedo: l’arranjament entre ambdós per adequar el PGOU de la ciutat a les necessitats del constructor. La reciprocitat de les telefonades és tan freqüent que mentre Ortiz demana rapidesa a l’alcaldessa per accelerar tràmits, Castedo pregunta a l’empresari sobre la possibilitat de col·locar dues persones en un hospital que ell va construir.

La primera confessió d’Ortiz sembla anar orientada a esquivar la pena de presó, que es podria veure reduïda pel fet de col·laborar amb la justícia. Si tenim present que s’enfronta a més causes, és raonable pensar que arribaran més revelacions. Capaç d’adaptar-se a persones i situacions, Ortiz s’ha apartat de la primera plana de Cívica, el seu hòlding, dirigit ara oficialment per dos dels seus fills, Enrique i Laura. Considerat alcalde oficiós d’Alacant fins fa ben poc, no era d’estranyar que durant la darrera campanya electoral els partits que aspiraven a arrabassar l’alcaldia relacionaren el PP amb l’empresari. L’objectiu: desbancar els populars del poder. Ho van aconseguir.

Però Ortiz manté negocis amb l’Ajuntament. Des del PSPV ens expliquen que les condicions no són les mateixes: “Ortiz sap que ja no té carta blanca”. L’empresari presta, sobretot, serveis de neteja d’escoles i cementiri. Algunes de les seues prestacions han estat prorrogades atesa la dificultat d’obrir un procés per estudiar noves possibilitats. Una de les formacions del govern local, Guanyar Alacant, proposa municipalitzar les contractes de l’Ajuntament mitjançant una fórmula legal que permeta als empleats passar a treballar directament amb el consistori, de manera que la màxima entitat municipal puga gestionar directament els serveis. L’operació, explica Víctor Domínguez, regidor de Neteja, “ja es practica a municipis com Alzira, però s’ha de dotar de la garantia econòmica i jurídica” per ser impulsada per un Ajuntament, el d’Alacant, que està intervingut per Hisenda.

Tots els partits de l’equip de govern -PSPV, Guanyar i Compromís- entenen que desvincular-se d’Ortiz rentaria la cara del consistori. Els socis de les empreses participades per Ortiz que presten serveis a l’Ajuntament ja han estat avisats de la conveniència de desvincular-se del constructor pluriimputat. Alguns dels acords amb l’empresari estan encara en període d’explotació per obra de l’anterior govern del PP.

D’altra banda, Ortiz ha pagat a Hisenda 8,8 milions d’euros per rebaixar una possible pena per delicte fiscal. Alhora, el pla del macrocentre comercial al voltant d’Ikea, que pensava construir als seus terrenys de Rabassa, ha estat modificat a conveniència de les exigències dels actuals governants locals, que volen rebre Ikea però no el macrocentre, que afectaria els petits comerciants locals. Ortiz, que s’adapta, sembla haver acceptat aquesta condició. El tripartit, però, comença a valorar la possibilitat d’instal·lar Ikea en terrenys aliens als dominis d’Ortiz, solució que perjudicaria seriosament l’empresari.

L’Hèrcules, el continua controlant, des de fora, gràcies a empresaris afins col·locats per ell en la fundació del club. L’entitat suma tres lleis concursals des que ell la dirigeix, deambula per la Segona B i l’Institut Valencià de Finances s’encarrega de buscar un comprador a l’estil Peter Lim del València. Un objectiu que no sembla fàcil i que, si no s’ateny, derivaria en una segura desaparició del club de la ciutat. I és que els polítics ja no estan per rescatar els equips, com fa pocs anys.

Aquells que el coneixen diuen que mai no perd la senzillesa. Ni tan sols ara. Rialler i desimbolt fins i tot a l’eixida dels judicis, possiblement confessarà el que calga per tal de no ingressar en presó, destí difícil d’evitar. Igual que es beneficià amb PSOE i PP, ara sembla acceptar les estrictes condicions del nou govern. Al final, Ortiz, com a empresari, buscava el seu benefici. Les explicacions les hauran de donar aquells que també el buscaven, presumptament. Però des de les institucions públiques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *