‘Open Arms’, un rescat no exempt de denúncia

És difícil pensar que hi ha un indret més hostils que la mar. Aïllats, perduts i amb l’única esperança de no ser deportats, 60 persones temien pel seu futur immediat. Si eren capturats per les autoritats líbies, tornarien al punt de partida, que esdevindria de no retorn. Un lloc més amenaçador que la Mediterrània, allunyada de tot i de tots. Paradoxalment, però, amb més garanties de supervivència. És per això que un cop els migrants saberen que el vaixell que se’ls apropava era el d’una ONG, van respirar mínimament. Després, els anunciarien que serien traslladats a Barcelona. Com el dels qui fa poc arribaren a València, el seu futur és incert. Malauradament, ateses les condicions, no podien aspirar a més. 45 dies d’acollida per estudiar la seua condició migrant és tot el que de moment els pot oferir una Europa que cau en el parany del populisme.

L’arribada a sòl europeu no hauria estat possible sense la tasca voluntària de Proactiva Open Arms, l’ONG que disposa del vaixell que ha rescatat aquestes 60 persones. Amb 19 persones a bord -cinc de tripulació, dos periodistes, el cap de càrrec de missió i 11 voluntaris-, la tasca que desenvolupen rep tants elogis com entrebancs. I és, precisament, això el que denuncien.

Cada vegada és més complicat explicar a què es dedica Proactiva Open Arms. «La tasca original és la de fer labors de foment i rescat al Mediterrani central de qualsevol persona necessitada. Però amb tot el que està passant els darrers mesos, podríem incloure també la tasca d’observació internacionali de denúncia de la vulneració dels drets humans». Ho afirma Anabel Montes, cap de missió del vaixell Open Arms.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *