Nostàlgia literària allunyada del compromís

Les imatges dibuixades des de mirades exògenes solen córrer el risc d’oferir una anàlisi equivocada. Aquest efecte s’ha donat molt sovint en la descripció dels territoris rurals, idealitzats per les ments urbanes que veuen en ells espais de llibertat espiritual, útils per allunyar-se d’un dia a dia aclaparador, angoixant i reiteratiu. Però a les comarques més interiors del País Valencià hi viuen vuit habitants per cada terreny equivalent a 140 camps de futbol. Són dades exposades per Paco Cerdà, periodista i autor del llibre Los últimos: voces de la Laponia española. Una tendència que evidencia la vida que ofereix el camp, ben allunyada de visions romàntiques.

De fet, Alfons Cervera, un dels escriptors valencians que més ha emprat aquests pobles per ambientar les seues novel·les, recorda una frase de Vicent Ventura, periodista i polític valencià que, segons conta, el va colpir: «no fases mai poesia dels pobles». Un costum ben arrelat entre molts novel·listes, contrasta amb la realitat i, segons Cervera, «s’allunya de la mirada de compromís que necessita el rerepaís, que no arreglarà els seus problemes rebent veus de compassió». Alfons Cervera, natural de Gestalgar, petita localitat dels Serrans, entén del que parla.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *