Nosaltres els ‘tirantians’

Els grans autors antics no solien conèixer la transcendència popular de les seues obres. Quan les difusions eren entrebancades pels sistemes primitius d’impressió, la influència tardava a ser expandida entre els lectors del passat. De fet, Tirant lo Blanc es va publicar més de dues dècades després de la mort de Joanot Martorell, el seu autor. Eren temps de traduccions lentes, de trasllats eterns, d’analfabetisme estructural, d’escassetat de recursos. De cultura elitista i d’aprenentatge minoritari. No sabem fins a quin punt els autors es preocupaven per la lentitud en la rellevància dels bons treballs. Segurament, quan Tirant vencia els turcs a Constantinoble, Martorell no imaginava que les proeses del seu heroi superarien totes les fronteres culturals. Ni que moltes escenes de l’obra es consolidarien segles després en l’imaginari col·lectiu. Gairebé tota la Mediterrània va ser testimoni dels triomfs del cavaller. I al cap dels segles, hom es continua admirant per les seues estratègies infal·libles de guerra, combinades amb el seu caràcter senzill i insegur amb la seua estimada. És la imatge de l’heroi personificat.

Era el resultat de la creativitat literària en una època d’heroisme. De guerres religioses, de disputes dinàstiques, d’amors magnificats i dignificats per l’èxit bel·licista. Segles més tard, Tirant lo Blanc i Joanot Martorell donen nom a carrers, avingudes, places, biblioteques, centres educatius, empreses privades i tota mena d’entitats ubicades als Països Catalans. El reconeixement ha superat els límits de l’espai de llengua comuna. Allò que fa cinc-cents anys era símbol d’un estil literari i d’una època, avui és el millor representant d’un país. Tot, després d’haver superat els obstacles que han dificultat la difusió de les obres en català. A pesar dels entrebancs polítics emanats de la unió entre regnes, que donà pas a una supremacia castellana en termes de difusió cultural. Malgrat, també, la caiguda del gènere que simbolitzava l’obra de Martorell. La recuperació va ser tardana, però reeixida. De fet, avui sembla impossible que el Tirant haja estat arraconat durant segles.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *