Normalitzar la llengua des de les catacumbes valencianes

La del treball pel català al País Valencià és una història de contradiccions, empentes, hostilitats, revifaments, unitats efímeres, divisions interessades, resistència, empresonaments, exilis i insatisfaccions. Entre la fita de les Normes de Castelló i les limitacions evidents de la Renaixença hi ha esdeveniments que marquen una posteritat per a molts decebedora. Al capdavall, però, és la que els valencians han tingut i sobre la qual han desenvolupat el treball per la llengua del país, el català. I és la tasca prèvia a la nostra actualitat la que Josep Daniel Climent (La Granja de la Costera, 1959) explica amb optimisme i agraïment. Destacant, sobretot, la part positiva de molts dels qui treballaren en aquest sentit. Conscient, segurament, que la seua tasca, sovint més que discutida -moltes vegades amb raó-, ha estat imprescindible per arribar on estem. Que la feina pretèrita va ser millorable, però no hi va haver una altra. I és per això que el poc que tenim avui no existiria sense els precedents que Climent destaca. Tal com va suggerir Joan Fuster en el seu assaig més popular, la Renaixença fou decebedora, però va esdevenir una base. Possiblement l’única. És aquesta premissa la que segurament explica l’agraïment de l’autor als personatges que figuren en aquest llibre.

I de casos n’hi ha un bon grapat. Un dels més sonats, el del pare Fullana(Benimarfull, Comtat, 1871-1948), qui en la segona dècada del XX va establir un codi secessionista que en la posteritat va servir com a justificació històrica del blaverisme. “A pesar de tot”, escriu Climent, “un dels darrers gestos que dugué a terme” el religiós “fou el d’acceptar la normativa ortogràfica aprovada a Castelló el 1932”, la que acceptava les tesis de Pompeu Fabra i, per tant, assumia la unitat de la llengua. “Així, amb el seu vistiplau, ajudà al fet que els sectors més conservadors de la societat valenciana acceptaren la nova normativa unitària, que ja no seria qüestionada per cap escriptor valencià fins a la dècada dels 70 del segle passat”.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *