Marina Garcés: ‘Tendim a reduir el benestar vital a termes d’economia quan estem vivint el fracàs d’aquests plantejaments’

– El seu assaig parla, entre més coses, de la manca d’autocrítica generalitzada. La gent no es fa preguntes. Precisament, els governants semblen contribuir a aquesta realitat.

– Crec que hi ha una tendència a expressar-se molt a l’ofensiva o a la defensiva, tant als mitjans de comunicació com a la política. En comptes d’intentar pensar junts els problemes que no sabem resoldre ho convertim tot en una gran batalla. L’esfera pública, i la política, també tenen un efecte de pedagogia en tots nosaltres i llavors ens van instal·lant unes maneres de prendre la paraula.

– Detecta que hi ha una voluntat des de dalt perquè les persones no milloren en termes morals? Com si hi haguera la voluntat de confondre el progrés personal només amb el benestar econòmic.

– Més que en termes de voluntat conspirativa, diria que el que hi ha és una atenció a una concepció només material i tècnica del progrés com a prosperitat, només basada en tenir més diners i, en termes d’Estat, en més PIB, més inversions, etc. Sovint tendim a reduir el benestar vital a termes d’economia i competitivitat, quan precisament, actualment, estem vivint la crisi i el fracàs d’aquests plantejaments. I ho vivim, a més, a nivell planetari. Enfront d’això, la pregunta és si no podem donar un altre sentit a l’aspiració d’una vida millor. Què vol dir una vida millor? Què vol dir una vida digna? Quines implicacions ètiques i polítiques té aquesta pregunta? És una aspiració inseparablement humana. La vida humana sempre es viu des de la relació amb un valor, amb el pensament que hi pot haver alguna cosa millor que simplement sobreviure en la guerra dels uns contra els altres.

Per continuar llegint, accedeix la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *