L’ombra llarga del PSUC

Al bell mig de Barcelona hi ha la plaça del Pi. S’ubica al cor de Ciutat Vella, deteriorada per un turisme que compta cada cop amb menys simpaties. Un fenomen que condiciona el negoci de la restauració, que abunda en aquest districte per atraure com més viatgers millor. La qualitat dels menús es secundària si la clientela és nombrosa.

En aquesta mateixa plaça hi ha un bar homònim, el del Pi, distingit dels adjacents perquè manté, com pocs, una estètica antiga, que remet a un passat poc present a Barcelona. Els seus plats també respecten la tradició. La distinció, sovint, és tan senzilla com mantenir la identitat. Aquest bar ostenta, orgullós, una placa que recorda que, allí dins, el 23 de juliol de 1936 es va fundar el PSUC. Era dijous, només cinc dies després del pronunciament contra la República espanyola. Quatre partits —Unió Socialista de CatalunyaPartit Comunista de CatalunyaPartit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE— s’agrupaven per formar-ne un de nou que estava cridat a fer història. Una història indesitjada, atès que el partit va haver de perdre una guerra i combatre una llarga dictadura. La confluència de què naixia el PSUC era la primera de tantes i tantes que van venir després.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *