Lluís Rabell: “Si Valls fa alcaldessa a Colau, benvinguts siguin els seus vots”

A què es dedica vostè, actualment?

Estic a punt d’esdevenir pensionista i col·laboro amb la Federació d’Associacions de Veïns, en una escola de formació de quadres del moviment veïnal. També escric articles, preparo conferències i xerrades… I pel que fa a l’activitat política estic en un segon terme. Continuo en l’òrbita dels Federalistes d’Esquerra, al corrent federalista dels comuns.

Com valora la tasca de l’Ajuntament de Barcelona durant la legislatura en què ha governat Ada Colau?

Crec que la legislatura, com totes, va tenir llums i ombres. Va arrencar amb una aspiració i una esperança de canvi, d’un gir cap a unes polítiques de més cohesió social, però també ha tingut les seves limitacions. Primer, en la mateixa correlació de forces. El Govern d’Ada Colau ha estat en minoria i això planteja, objectivament, moltes dificultats. Hi ha hagut, alhora, esforços notables de fer una major inversió social i unes polítiques de protecció social més marcades. Els debats exageren les zones d’ombra, però hi ha hagut un intent de fer una política d’habitatge que respongués a una problemàtica greu de la ciutat. No s’ha pogut anar massa lluny, perquè dels habitatges promesos no se n’ha pogut fer de titularitat pública més que una part, però almenys sí que s’ha plantejat amb força el debat sobre l’habitatge i la necessitat de regular-lo i de desenvolupar un pacte de lloguer com una política necessària i central per a la cohesió social. És cert que tot això ha tingut limitacions i també, que les tensions nacionals han jugat a la contra. El Govern de coalició entre Barcelona en Comú i PSC es va trencar per pressions relacionades amb aquestes tensions. Això ha sigut negatiu, perquè va afeblir el Govern i el seu marge de maniobra va quedar limitat.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *