L’hora del 3% al País Valencià

La barrera del 5% ha estat un malson per a l’esquerra valenciana des de 1995. Aquell any, el Partit Popular accedia a la presidència de la Generalitat Valenciana. El nou president, un ambiciós Eduardo Zaplana, experimentava un meteòric ascens polític que encara no havia arribat al cim. Des de llavors, les victòries per majoria absoluta del PP foren consecutives. El Partit Popular podia fer i desfer al seu gust.

Concretament, l’any 1995, el PP va superar el PSPV a les Corts Valencianes per 200.000 vots. Necessitava, però, tres escons més per assolir la governabilitat. Unió Valenciana, amb cinc representants, va fer possible l’operació. La història posterior és la de les majories absolutes del PP valencià, que van trobar poques resistències. El desmembrament del PSPV, immers en una lluita interna; i l’absorció d’UV, fagocitada pel PP, eren elements que jugaven a favor dels populars.

A tot açò s’havia de sumar una estructura favorable. La barrera del 5% impedia que uns altres partits valencians accediren a les Corts. L’any 1999, UV i el Bloc Nacionalista Valencià van ser les víctimes. Cadascú d’aquests partits va superar els 100.000 vots. Posteriorment, UV es diluiria i els nacionalistes es consolidaven com a víctimes del 5%. De fet, l’any 2003, amb la barrera del 3%, Francisco Camps no haguera assolit la majoria absoluta gràcies a la irrupció del Bloc, que es va quedar amb el 4,77% dels vots valencians i sense representació a les Corts.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *