“L’exili seria molt poc efectiu sense la repressió estatal que es demostra amb la presó”

Primer de tot, l’hem d’agrair que ens deixe accedir a sa casa.

Per mi és molt millor. El Raül no feia mai res a casa. Jo, des que ell està allà. Ho faig tot aquí. Em va millor que vingueu. Tinc molt poc de temps amb els nens i si em moc finalment perd més temps.

Com estan?

Muntanya russa. La veritat és que hi ha moments que estàs bé, però hi ha d’altres en què la situació es fa desesperant perquè s’allarga i cada dia que passa és més greu. Aquesta és la nostra sensació. Avui fa nou mesos que tancaren el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart. És una xifra que fa fredor.

Els advocats són optimistes?

Ells sempre són molt clars: hi ha una qüestió jurídica i uns processos judicials que impliquen un calendari. Si s’agafen només al procediment judicial no són optimistes, perquè ens anem a un judici llarg, llunyà, i a unes penes que poden arribar fins als 30 anys de presó. Però tant advocats, com famílies, com tots plegats, el que hem de tenir clar, i més encara si fem cas dels esdeveniments que es van donant, és que això no és un procés judicial, sinó un de polític que s’ha judicialitzat. Aleshores tot va canviant i res no és tan clar com molts altres casos que ells porten. Si fos només un procés judicial tindríem clar que des del dia en què van entrar a presó i es dictamina l’acusació fins el dia del judici no hi ha res. Però en aquest cas, al ser un procés polític i com que la política és canviant, doncs cal esperar.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *