“L’exili no només és una forma d’eludir la presó, també és una eina de denúncia”

Pocs llocs representen de manera tan precisa la lluita d’Anna Gabriel. A l’Ateneu, les proclames de l’esquerra independentista es barregen amb cartells antifeixistes de la Guerra Civil, crides a la insubmissió dels anys noranta, imatges de castellers, símbols anarquistes, de lluita popular agrícola o el logotip de l’antiga Crida a la Solidaritat. L’Ateneu acull actes de la CUP, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o fins i tot del sindicat anarquista CGT. Allí ens esperen cinc membres de la família Gabriel. Sa mare, Maribel Sabaté, va ser regidora del PSUC al poble entre el 1983 i el 1987. No és estrany que la seua filla militara des de ben jove en les plataformes antifeixistes de la comarca. Al seu costat hi ha Joan Teran, parella de l’exiliada, també militant de la CUP. I amb ells, el seu germà David Gabriel, la seua cunyada Olga i amb la Berta, la «nebodíssima» d’Anna, encara adolescent però tan conscient com la resta dels qui li acompanyen. De fet, és ella la que menys parla i a qui més dura se li fa aquesta entrevista.

Vam demanar fer l’entrevista en algun lloc significatiu per a l’Anna Gabriel. Per què aquest ateneu?

Joan: Podríem haver anat també a l’escola pública.

Maribel: Però aquest lloc és encara més emblemàtic. Porta el nom d’Ateneu Popular Rocaus, el nom d’una masia -que va ser enderrocada- i on van matar els dos masovers que l’ocupaven, perquè deien que acollien els maquis. Va haver una filtració a la Guàrdia Civil i quan es van presentar a la casa, no van trobar els maquis, i van disparar els masovers per l’esquena. El casal es va inaugurar fa vuit anys i li vam posar el nom d’aquella masia, Rocaus, que es trobava aquí a Sallent.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *