‘L’exigència de l’esquerra ‘abertzale’ ha posat fi a la lluita armada’

En un article recent publicat en Naiz i que vam traduir en EL TEMPS, vostè es mostrava molt optimista de cara al futur d’Euskal Herria.

—Distingia entre la utopia i la distopia. En aquest últim cas, cal destacar allò que sembla tristament inevitable per a part de la Unió Europea i dels seus Estats, que segueixen una evolució ombrívola. Llavors, contraposava aquesta distopia a una utopia molt viva en aquests moments a Euskal Herria, Catalunya i altres territoris. Una utopia que s’està fent possible, per exemple, amb les decisions dels pobles sobre les institucions polítiques que volen tenir, sobre el manteniment del teixit laboral, l’autodecisió de les dones pel que fa a l’alliberament de la seua condició… Si mirem les condicions que hi ha ara a l’Estat espanyol, la perspectiva només pot ser negativa. El centralisme està motivat per la valentia i la dignitat amb què s’està expressant el poble català. Però també és fruit de la descomposició general existent entre les forces polítiques i el projecte sociopolític de l’Estat. Com menys coherent és el projecte, més es recorre a sentiments anti: antiterrorisme, antiseparatisme, antirefugiats… Aquesta és la dinàmica en què es troba immers l’Estat espanyol.

—La decadència és inevitable?

— S’han ficat en un terreny molt perillós. Els principals dirigents de l’independentisme a Catalunya han donat el pas més enllà de les fronteres i han traslladat el problema a Europa. S’han trobat que els Estats no faran gran cosa, però han comprovat també que, en certs països, el poder judicial té en compte Montesquieu. Això està generant una situació molt incòmoda per al Govern espanyol. I la possibilitat que s’encenga una llumeta al final del túnel hi és gràcies a l’opinió pública i a les decisions dels jutges. Nosaltres, els bascos, comptem cada cop més amb suports de l’opinió pública. L’Estat francès s’hi està implicant mínimament, però més que mai.

—Assumeix la distopia, però també la utopia. Sembla contradictori.

—La utopia és el que desitgem. I sense utopia no hauríem tingut Revolució francesa ni cap dels grans passos que s’han fet al llarg de la història. Estem obligats a creure-hi.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *