Les reflexions d’una revolta

Explicar la història en el moment en què s’està vivint. Aquest és l’atractiu, i la dificultat, de l’assaig Tumulto, publicat per Gregal i redactat per tres persones que, des de distintes perspectives, reflexionen sobre els fets que es van viure el darrer mes d’octubre a Catalunya. La dificultat rau, fonamentalment, en el fet que els historiadors, per una vegada, no expliquen el passat, sinó un present que és històric. Quan els moments de màxima importància transcorren en l’actualitat, la rapidesa dels esdeveniments es mescla amb les emocions i dificulta la tasca analítica. Malgrat tot, algun profit se’n pot traure. I Tumulto n’és un exemple.

Entre més coses, per la pluralitat. A la perspectiva reconegudament sobiranista d’Arnau Gonzàlez i Vilalta, qui escriu la major part d’aquest assaig, se suma la visió escèptica d’Enric Ucelay i el testimoni del periodista Plàcid Garcia-Planas, qui va cobrir, entre més coses, la guerra dels Balcans. “En els últims anys, alguna gent m’ha preguntat: ‘Tu que vas viure la desintegració de Iugoslàvia, què en penses del que passa aquí?’. ‘No té res a veure’, he contestat sempre. ‘No té res a veure’, segueixo pensant. Però ara sabem que coses que mai no ens crèiem que passarien, passen”, reflexiona el reporter. El també director del Memorial Democràtic, temorós d’un possible escorcoll policial en aquesta institució —que figurava en la llista de les tres-centes entitats sospitoses de col·laborar amb el referèndum de l’1 d’octubre—, pensava en una resposta possible a la Guàrdia Civil. “Què els he de contestar? Buenos días. Aquí no imprimimos papeletas electorales. Aquí imprimimos libros que recuerdan los tiempos en los que no podíamos imprimir papeletas electorales”.

Paradoxes com aquesta són presents quan s’historiografia el present. Per tractar de fer-ho, Arnau Gonzàlez recorre al context. Al perquè de tot plegat. En el dietari que dóna forma a l’assaig destaca una visita amb Enric Ucelay a Madrid, on van assistir a la presentació d’un llibre —El proceso separatista en Cataluña— que va acabar en debat. Gonzàlez defensa la teoria que des de la resta de l’Estat no s’entén Catalunya perquè l’estudien amb òptica regional. “Hi ha ignorància de la realitat catalana. Nul·les ganes de llegir en català. No és possible fer història d’Espanya sense llegir en català. Ho repeteixo tres o quatre vegades i alguns es rebel·len. Ucelay els repta a escriure sobre la història de Suècia sense llegir en suec. No accepten la comparació”.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *