Les mancomunitats amenacen el futur de la comarcalització

Després de vint anys amb la dreta al capdavant de les institucions valencianes, el Govern del Botànic ha proclamat la recuperació de molts projectes que el PP va soterrar. El de les comarques, però, n’és una excepció. Perquè va ser el mateix PSPV, llavors encapçalat per Joan Lerma, qui va idear la comarcalització que, paradoxalment, després va oblidar. Ara, les comarques volen ser recuperades amb molts matisos.

Al capdavant d’aquella intenció hi havia Vicent Soler, actual conseller d’Hisenda, que entre 1985 i 1987 dirigí la cartera d’Administració Pública. Del sector nacionalista del PSPV, Soler era partidari d’establir una comarcalització fidel a la proposta de Joan Soler i Riber, dissenyada l’any 1970. Aquest estudi comptava amb el suport de la Gran Enciclopèdia Catalana i de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, dues entitats assessorades, entre altres, per Joan Fuster. Una aprovació a la qual calia afegir la dels municipis, partidaris d’un mapa toponímic que evitava el protagonisme de les capitals a l’hora de donar noms a les comarques.

Malgrat aquell consens i l’ambició proclamada de la Generalitat —Manuel Girona es presentava com “l’últim president de la Diputació de València” a principis dels 80—, Vicent Soler va ser substituït per Joaquim Azagra l’any 1987 i tot va quedar reduït a les DTH, les Demarcacions Territorials Homologades. Aquell mapa instaurava tres nivells territorials: els comarcals, els provincials i uns d’intermedis esbossats pels geògrafs Vicenç Rosselló i Josep M. Bernabé i per l’economista Bernardí Cabrer, que dividien el País Valencià en àrees més homogènies per facilitar el repartiment equitatiu dels serveis públics. Amb Azagra, la idea comarcal fou renovada per la de les mancomunitats, convidades a constituir-se a través de la iniciativa local. Emèrit Bono, que va rellevar Azagra l’any 1989 al capdavant de la Conselleria d’Administració Pública, va abandonar la comarcalització i el plantejament de les mancomunitats.
Si el PSPV va renegar d’aquella via, és evident que el PP no s’hi va mostrar més receptiu. Fidel a les diputacions provincials, la dreta valenciana va ser conseqüent amb el seu criteri ideològic.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *