Laura de Andrés: ‘A ulls de les autoritats, els barris com Somorrostro no existien’

Llegint la història del Somorrostro, fa l’efecte que la neteja urbana prèvia a les Olimpíades ja tenia uns precedents a Barcelona.

—La caiguda de les barraques va obeir, principalment, a dos motius. D’un costat, a les inclemències meteorològiques, sobretot llevantades en els nuclis del litoral i esllavissades a les muntanyes. De l’altre, als avenços de l’urbanisme i a la celebració d’esdeveniments de gran envergadura. En definitiva, quan els nuclis barraquistes molestaven. En el cas del Somorrostro, va ser la celebració de la primera Semana Naval, amb la visita del dictador, l’excusa per posar fi al barri. Aquestes eren les vertaderes raons, i no la millora de les condicions de vida dels habitants.

—De fet, per als governants locals de la dictadura, a les barraques regnava “la falta d’higiene, immoralitats i promiscuïtat”. Era l’argument per resoldre el tema a base de repressió i no d’ajudes socials?

—Hi va haver dues etapes. Primer, durant la primera postguerra, es van fer una mica els ulls grossos. D’alguna manera, les autoritats van permetre que moltes persones procedents de molts indrets de l’Estat, però també de les zones rurals de Catalunya, s’instal·lessin en barraques. En una segona etapa les autoritats franquistes s’adonen que no saben qui ocupen aquestes barraques. Addueixen motius de mancances evidents d’higiene, de salut, de pobresa, però realment els preocupa no saber si els que hi arriben són elements subversius contra el règim.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *