La veu dels qui «sempre saludaven»

“Sempre saludava”. És l’argument tòpic dels testimonis de la desgràcia quan es refereixen als seus responsables. Dels qui un dia descobreixen que el seu veí, company de feina o qualsevol persona més o menys propera amagava un costat ben fosc. És humà sentir curiositat per la vida quotidiana d’un assassí inesperat. Per conèixer els seus gustos, els seus hàbits i tendències. Per analitzar allò que no el feia sospitós de poder cometre determinats fets. David Gálvez, autor d’Arnes, fa un pas més enllà. Es posa en la pell dels assassins més metòdics.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *