La sobredimensió interessada de l’amenaça gihadista

Crear necessitats és la base de tota societat capitalista. Quan se’n generen, les empreses fan la seua i aprofiten conjuntures de desig artificial que creen riquesa per als més eixerits. Hi ha etapes curtes, com el boom dels tamagotchis o el dels cigarrets electrònics. D’altres són més fiables a llarg termini, entre les quals hi ha les oportunitats que origina una amenaça consolidada des de setembre de l’any 2001. Els atemptats contra els Estats Units van commocionar la població, que va assumir la importància de la seguretat interna com un valor indispensable.

Una necessitat que es va traslladar a Europa després de diversos atemptats que van expandir aquella contorbació raonable. Sense menysprear el perill que suposa avui el terrorisme islàmic per al món occidental, tampoc es pot obviar que diverses institucions públiques han sabut fer diners amb un negoci que no admet debats. Perquè tothom pot ser una amenaça. I qüestionar-ne la magnitud és, gairebé, un delicte.

Amb aquest panorama, el camí per triomfar en el món empresarial només ofereix planures i vent favorable. Calen, això sí, relacions directes amb els governants i amb les institucions opulentes. Perquè aquest negoci és acceptat, però la restricció de l’ús de les armes limita aquest mercat a les relacions amb els exèrcits. La ciutadania, això sí, hi participa mitjançant els impostos.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *